{"id":7921,"date":"2023-05-25T10:59:09","date_gmt":"2023-05-25T08:59:09","guid":{"rendered":"https:\/\/centrojuliapascual.com\/blog\/fagofobia-miedo-a-atragantarse\/"},"modified":"2024-09-16T11:39:01","modified_gmt":"2024-09-16T09:39:01","slug":"fagofobia-por-a-atragantar-se","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/centrojuliapascual.com\/ca\/blog\/fagofobia-por-a-atragantar-se\/","title":{"rendered":"Com superar la por a ennuegar-se?"},"content":{"rendered":"

Tens por de menjar certs aliments? Tens por o ets incapa\u00e7 de prendre’t una pastilla? Tens por d’ennuegar-te o que no pugui passar aquest menjar i viure una situaci\u00f3 desagradable? Has deixat de menjar aliments que eren els teus preferits perqu\u00e8 aquesta por ha augmentat? La sensaci\u00f3 f\u00edsica d’ennuegar-se \u00e9s sense dubtar-ho, una sensaci\u00f3 desagradable i molt relacionada amb la por d’ofegar-se. Quan aquesta por es viu en una situaci\u00f3 traum\u00e0tica es pot convertir en una f\u00f2bia, comunament anomenada fagof\u00f2bia<\/em>.<\/p>\n

A Ter\u00e0pia Breu Estrat\u00e8gica t’ensenyem i ajudem a desmuntar aquest trastorn mitjan\u00e7ant unes eines i jocs interactius, per\u00f2 primer, contextualitzem aquest problema i parlem del seu origen.<\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s la fagof\u00f2bia?<\/strong><\/h2>\n

Aquest trastorn anomenat fagof\u00f2bia s’instal\u00b7la quan la por d’ennuegar-se ja ha passat a ser irracional i condiciona algunes parts de la vida del pacient, com, per exemple; la restricci\u00f3 d’algun tipus de menjar<\/a> que pugui ocasionar l’ennuegament o, fins i tot; la restricci\u00f3 de tot all\u00f2 que ho pugui causar.<\/p>\n

S\u00edmptomes o com saber si tinc por d’ennuegar-me<\/strong><\/h2>\n

Quan hi ha pres\u00e8ncia d’aquesta por, la soluci\u00f3 disfuncional que solem fer \u00e9s evitar menjar l’aliment amb qu\u00e8 hem experimentat la situaci\u00f3 traum\u00e0tica<\/strong>, confirmant aix\u00ed la nostra incapacitat inicial per fer front al que ens est\u00e0 pertorbant. A causa d’aix\u00f2, tamb\u00e9 comencem a evitar altres aliments que puguin ocasionar una repetici\u00f3 d’ennuegament.<\/p>\n

En cas que el pacient sigui un\/a nen\/a, els pares, en presenciar aquestes actituds mantenen una postura concreta perqu\u00e8 el seu fill\/a pugui menjar tranquil, li trituren els s\u00f2lids i els deixen d’oferir alguns aliments determinats. Per\u00f2 en pacients m\u00e9s grans o m\u00e9s avan\u00e7ats tamb\u00e9 seguiran el mateix cam\u00ed d’autogesti\u00f3.<\/p>\n

D’aquesta manera, el pacient nom\u00e9s s’acostuma als aliments triturats o l\u00edquids<\/strong> i el resultat nom\u00e9s ser\u00e0 un augment d’aquesta por inicial a ennuegar-se. Ho haurem alimentat amb conductes evitatives.<\/p>\n

Per aquesta por tamb\u00e9 un comen\u00e7a a controlar massa la seva forma de menjar, especialment d’empassar, el control es torna tan obsessiu que un pot arribar a experimentar ennuegar-se per la seva pr\u00f2pia saliva.<\/strong> Aix\u00f2 ens fa veure que una altra soluci\u00f3 disfuncional per garantir la seguretat de la por a ennuegar-se que no funciona \u00e9s l’exc\u00e9s de control que ens fa sentir que perdem el control. Per identificar aquest trastorn ens fixarem estrat\u00e8gicament en diferents \u00e0mbits.<\/p>\n

En l’\u00e0mbit f\u00edsic<\/u>, aquest trastorn sol afectar el to muscular, ja que provoca tensi\u00f3 muscular a qui el pateix<\/strong>, aix\u00ed com tamb\u00e9 un augment de la taxa card\u00edaca i respirat\u00f2ria, sequedat de boca, sudoraci\u00f3 excessiva i en alguns casos, fins i tot v\u00f2mits.<\/p>\n

A nivell conductua<\/u>l, tal com s’ha comentat anteriorment; el pacient pot evitar menjar, ingerint nom\u00e9s alguns aliments preseleccionats<\/strong> als quals no tem, arribant fins i tot a formes anor\u00e8xiques perqu\u00e8 mengen malament i mengen poc, per\u00f2 no s’ha de confondre amb un Trastorn de Conducta Aliment\u00e0ria. En el cas dels pacients m\u00e9s petits, tamb\u00e9 es podria considerar la possibilitat d’irritabilitat o plors associats a les hores de menjar.<\/p>\n

Finalment, a l’\u00e0mbit cognitiu<\/u>, hi ha un augment de la propiocepci\u00f3, inconscientment es comen\u00e7a a parar molta m\u00e9s atenci\u00f3 a l’hora de dinar<\/strong>, fent que f\u00edsicament notem m\u00e9s la sensaci\u00f3 d’empassar l’aliment. La persona ja no pot menjar sense pensar-hi, un pensament que el fa patir.<\/p>\n