«Les parelles ens deixen i se’n van al passat, però els objectius i projectes que teníem amb elles són nostres, només nostres. Som els arquitectes de la nostra vida»
Júlia Pascual
El cert és que no hi ha una fórmula o una recepta única per a cada separació, però el més important és que en el transcurs d’aquest procés, el patiment es pugui manejar de la millor manera possible. Per això és imprescindible concedir-se temps.
Temps per processar tot el que ha passat, temps per poder posar distància i recompondre’s del tsunami d’emocions viscudes. Però de vegades el dolor pot ser tan gran que és important comptar amb persones que ens acompanyin i escoltin. És important comptar amb una xarxa de suport, comptar amb els amics i la família, per compensar la forta sensació de solitud.
En el procés d’una ruptura és important ser conscients de les emocions i poder expressar-les perquè altrament es corre el risc d’actuar-les a través de comportaments que poden arribar a resultar autodestructius.
No dubtis a expressar les teves emocions, si sents la necessitat de plorar, fes-ho
Intentar tapar el patiment només farà que aquest s’enquisti i amb el temps només s’aconseguirà patir encara més. Permet-te plorar, enfadar-te, sentir tota la ràbia, cridar, picar de peus, plorar…. i tornar a plorar si cal, perquè reconèixer i ser comprensiu amb les pròpies emocions és el camí per poder guarir completament.
De vegades tot es desencadena d’una manera tan abrupta que és possible que un no hagi tingut l’oportunitat d’expressar tot allò que volia dir a l’altra persona durant la ruptura. És normal que es quedin preguntes a l’aire i que constantment arribin pensaments rumiatius que s’instal·len en bucle i no et permetin avançar i en aquest cas pot ajudar escriure-li una carta de comiat encara que l’altra persona no la llegeixi. Escriure els pensaments ajuda a treure’ls del cap, posar-los a una certa distància i començar a veure’ls de manera més objectiva i realista.
Important! En aquestes situacions és especialment necessari ser realista amb els records que un guarda de la relació. La ment, de vegades, ens juga males passades i aquesta n’és una.
Com deia la cançó
“Em costa tant oblidar-te. Em costa tant. Oblidar quinze mil encants…”
I és normal recordar totes les meravelles de l’“ex”, com creies que era insubstituïble, el forat que t’ha deixat, etc… Perquè resulta que aquesta dolça malaltia que és l’enamorament, ens trastorna els sentits, ens fa ser molt, però molt generosos amb l’altre, al punt de regalar-li virtuts, de decorar-lo d’una banda i de l’altra fins a convertir-lo en un ésser ideal i excepcional.
I el que passa és que quan ens separem, ens costa renunciar no només a la persona real amb qui hem compartit part de la vida, sinó també a aquests aspectes idealitzats que hem inventat nosaltres mateixos. Aquests adorns que li hem regalat, que generalment té poc a veure amb aquesta persona que hem tingut al nostre costat i equivocadament restar importància als mals moments justificant fins a allò injustificable.
Accepta la situació i el canvi
Insisteixo, és importantíssim ser el més fidels a la realitat en aquest moment i recordar totes les coses que van fer que la relació no funcionés. Escriure’l et donarà una perspectiva més realista.
Evita culpar-te pel fracàs de la relació i és el més realista amb el que va passar. Recorda que el veritable fracàs és quedar-se on no toca.
Una separació sempre comporta una pèrdua (pèrdua de quotidianitat, de seguretat i certeses, i també duna idea de família) i clarament això significa dol.
Encara que les etapes d’un duel són diferents per a cada persona, cal sempre un procés per assimilar la separació, validar les emocions i acceptar els fets.
Enfoca’t en el futur i adquireix coneixement
La incertesa sobre com serà el futur a partir d’aquest moment, pot generar inseguretat i ansietat fent emergir pors respecte a com serà un futur sense parella i posant en perill la capacitat per seguir endavant.
Has de saber que, totes les separacions causen dolor, però no totes causen mal.
Hi ha les sanes i col·laboratives, en què les parelles aconsegueixen arribar a acords. Però també, i no poques, transcorren de manera destructiva i produeixen conseqüències negatives significatives.
La separació destructiva és un intent fallit i traumàtic de separar-se i la destructivitat sorgeix de la incapacitat de fer el dol, d’acceptar la pèrdua de la parella i totes les pèrdues associades.
Consells definitius per afrontar la ruptura
- Accepta la nova situació i adapta’t a la nova realitat. Això no significa negar ni evitar el dolor, però negar-te a creure el que ha passat no serveix de res i només aconseguiràs que el procés s’allargui .
- Permet-te que et faci mal aquest duel. Si aquestes trist has de sentir-ho, això et fa humà, si estàs enfadat has de saber com treure’l perquè es converteixi en una font d’energia i moviment i no que t’enverineu per dins…
- Intenta entendre que no ets l’única persona que ha passat per això. Sí que altres poden, tu també.
- “Si t’agrades també agradaràs”. Aprèn a gaudir de la teva pròpia companyia, a estar bé amb tu mateix.
- Evita aïllar-te. Esforça’t per fer plans i lluita contra la mandra.
- Mantent actiu. La inactivitat només aconseguirà que t’atrapes en pensaments negatius.
- El passat no el podem canviar però ens serveix per aprendre què és el que volem en una relació i que no. Mira el camí que tens al davant i imagina com t’agradaria el paisatge. Intenta veure tot allò que has après i busca com millorar per no repetir errors.
- I, finalment, súper important, si ja ha passat un temps però et sents estancat, trist i no passes pàgina, busca ajuda. Una psicòloga del nostre centre de teràpia breu estratègica pot ajudar-te a reorientar la frustració i la ràbia, pair el dol, analitzar el que ha passat, reprocessar les emocions doloroses i millorar el teu benestar emocional.
Blanca Díaz, Psicòloga especialista en trauma i teràpia breu estratègica de Barcelona
