“Jo sóc jo i la meva circumstància, i el seu no la salvo a ella no em salvo jo” Jose Ortega i Gasset.
Un trauma pot ser un esdeveniment o esdeveniment que en recordar-ho ens pertorba i ens genera una alteració tant a nivell mental com a físic i que afecta de manera directa la persona en qualsevol àmbit de la seva vida quotidiana.
El terme trauma significa situació psicològica excepcional, provocada per esdeveniments aclaparadors (per exemple, actes de violència, guerra o desastre) que representen una amenaça per a la vida o la integritat física de la persona en qüestió o d’un ésser estimat. Els accidents (per exemple, fent esport o de trànsit) també poden tenir un efecte traumàtic. A l’argot mèdic, el terme trauma també s’usa per a les lesions corporals greus i agudes.
Les seqüeles i les ferides d’un xoc posttraumàtic arriben a quedar-se al cervell i poden ser localitzades a través de ressonàncies magnètiques per poder veure la repercussió del dany ocasionat.
Les persones tenim mecanismes naturals al nostre cervell per poder processar i elaborar aquests traumes, el plor i el somni. Aquest darrer a través de les fases rem i no rem es neteja i es reprocessa aquesta informació. Hi ha casos de problemes en què els mecanismes naturals no són suficients i necessitem l’ajuda d’un psicoterapeuta per superar aquests traumes o bloquejos.
Simptomatologia general després d’un trauma
Intrusions i flashbacks: Construcció de cuirassa. Moltes víctimes eviten pensaments, situacions i activitats que puguin despertar records d?algun esdeveniment passat. Per exemple, qualsevol que hagi estat testimoni d’un accident de trànsit evita el transport públic i la conducció de vehicles.
Evitació, supressió i dificultats de concentració: Són persones extremadament vigilants perquè inconscientment sempre es creuen que estan en perill. Els afectats estan molt espantats i atemorits en molts moments.
Nerviosisme, ansietat i irritabilitat: La tensió generalitzada produïda per un succés pertorbador condueix a una irritabilitat fàcil i rampells d’ira desproporcionats. Els familiars dels afectats són els que acostumen a notar el canvi sobtat de personalitat als afectats prèviament equilibrats i relaxats.
Sensació d’evitar sentiments i no tenir futur: Un trastorn d’estrès posttraumàtic pot tenir un efecte durador que contingui l’alegria de viure. Sovint, els afectats perden tot interès i es retiren de la vida social. Perden la seva luxúria per la vida i ja no planegen el futur.
EMDR i teràpia breu estratègica
Per començar el tractament del trauma, el pacient primer ha de sentir-se segur i protegit a l’entorn terapèutic. A la primera fase de la teràpia, el terapeuta, per tant, construeix una relació de confiança amb el pacient. Com que els afectats sovint se senten aclaparats per les emocions que sorgeixen sobtadament, és només després d’aquesta fase que es tracta d’abordar i processar amb cura el contingut traumàtic concret.
A la nostra consulta tenim establert un protocol EMDR que consta d’unes 8 fases amb què s’inclou un procés de reducció d’allò que pertorba o no deixa fer una vida normal al pacient per seguidament establir un equilibri perquè es comprengui un succés i se’n vagin diluint de manera progressiva els mals pensaments.
Amb la teràpia breu estratègica ajudem el pacient a fluir les emocions per oblidar els esdeveniments passats i començar a viure el moment present.
La segona fase: El creixement posttraumàtic
La traumatització pot conduir en alguns casos a l’anomenat creixement posttraumàtic. Això significa que la persona en qüestió ha processat i afrontat el que ha experimentat i en deriva confiança per a la seva vida futura. Entre altres coses, la resistència emocional (resiliència) hi juga un paper molt important.
Tot i això, això no significa que tots els pacients surtin enfortits d’un trauma. Tampoc no s’ha de confondre el creixement posttraumàtic amb el benestar absolut.
A tot això, les següents reaccions positives que pot desenvolupar una persona després l’evolució favorable un xoc posttraumàtic són:
- Prendre consciència de les pròpies fortaleses al llarg del temps.
- Descobrir noves possibilitats a la vida, nous objectius. Hi ha un futur.
- Trencar relacions negatives, intensificar les positives,
- Apreciar la vida amb més intensitat.
