“Coneixem el problema a través del canvi»
Les experiències traumàtiques són presents en els infants i adolescents de manera concurrent. Al nostre centre ens interessa més saber com funciona el problema i com podem resoldre’l i no en el perquè passa. Quan el procés se centra només a buscar culpables, pot perdre’s de vista com es manté el problema i què necessita el nen, nena o adolescent en el present. En el model de teràpia estratègica no és cert que no interessi el motiu, però primer busquem comprendre com funciona el problema del nen i quines respostes poden ajudar en el present. És a dir, coneixem el problema a través de la solució.

Amb l’estratègia de teràpia breu intentem ajudar a comprendre i gestionar les dinàmiques que envolten el comportament del nen. Per això la psicodinàmica no és eficient a crear un canvi, ja que parteix de la hipòtesi que és suficient obtenir consciència per a un canvi. Un pot ser molt conscient d’on prové un problema i això no vol dir que a partir d’aquell moment es deixi de manifestar.
Atenem nens, nenes i adolescents que requereixen intervenció psicològica mitjançant teràpia breu estratègica. Realitzem dos tipus de sessió, únicament amb els pares o persones a càrrec sense que acudeixin directament els afectats o amb la presència dels nens juntament amb els progenitors. No és habitual que els petits estiguin sols a la teràpia.
Teràpia infantil que tractem

- Fòbia escolar
- Dificultat per dormir
- Fòbia a la foscor
- Por a la solitud
- Enuresi o encopresi
- Ansietat social
- Timidesa extrema
- Obsessions
- Trastorns opositius-desafiants
- TDAH
- Trastorns alimentaris
Metodologia de les sessions de psicologia infant juvenil
Quan no hi intervenim i caldria fer-ho:
Per exemple, quan un nen o un adolescent li falta el respecte als pares. Aquests, en comptes d’intervenir-hi, ho deixen passar. Pensen que ells també ho havien fet de petits i que és una situació normal de l’edat.
Quan intervenim i no ho hem de fer:
Per exemple, quan intentem dormir i no ho podem fer. Intentem no pensar, respirar bé i dormir obligatòriament. En intentar canviar un acte fisiològic que és natural, inhibeixes aquest propi acte i pot generar un problema.
Quan intervenim i ho fem de manera equivocada:
Per exemple, intentar concentrar-se en llocs que és impossible fer-ho. Cal saber triar els moments oportuns per fer-ho i en un entorn que faciliti aquesta acció.
Relació terapèutica entre entorn, nens i terapeuta

Dins dels trastorns psicològics que poden patir els nens, cal saber que el seu problema acaba afectant de manera directa el seu entorn més proper, també les emocions i les relacions de cadascun d’ells i el mateix afectat.
Una de les raons que pot empitjorar els problemes, és la cerca constant de culpables. Situacions amb causes relacionals entre l’escola i la família són casos molt recurrents. Aquest és un error ja que no podem buscar un culpable en tot això sinó que necessitem cercar solucions per contrarestar les actituds davant del propi problema.
Com hem comentat a l’inici, la teràpia breu estratègica treballa, com a primera maniobra, amb els nens de forma indirecta a través dels pares, si volem entendre el patiment que pateix el nen o adolescent, una de les qüestions bàsiques que hem d’incidir són els vincles.
En casos que sí que necessitem una intervenció directa amb els petits, és important tenir un objectiu comú i fer-los sentir com un suport segur a través de la coherència, la fiabilitat, la responsabilitat, la proximitat no intrusiva i la claredat en els límits. Aquestes relacions terapèutiques també són extrapolables per als pares, l’escola o on es cregui convenient.
Protocol d’intervenció per a la reeducació pedagògica
A través de prescripcions paradoxals, contradictòries o basades en creences, fem servir una metodologia que a primera vista pot semblar il·lògica o irracional. En lloc d’insistir a prohibir una conducta, es plantegen indicacions que modifiquen la manera com aquesta conducta se sosté. Les indicacions concretes es defineixen sempre a consulta, a partir de la situació de cada nen i del seu entorn. Prohibir sense més situa l’adult en una posició de superioritat que, en etapes de lluita per la identitat, no sol ajudar a resoldre el problema.