Entenem la personalitat com la forma que té una persona de pensar, sentir, comportar-se i relacionar-se amb els altres, amb ell mateix i amb el món de manera freqüent i constant. La personalitat ens diferencia d´una persona a una altra.
La personalitat es forma a una edat primerenca i està influenciada tant per les experiències com per l’entorn i per les característiques heretades (temperament). Per tant, quan es pateix un trastorn de la personalitat, les persones acaben veient afectada la seva capacitat per pensar, sentir i comportar-se.
Què són els trastorns de personalitat?
Els trastorns de personalitat impliquen trets de la manera de ser de cada persona que fan patir, que porten a tenir ansietat i depressió, i que moltes vegades fan patir les persones que ens envolten.
Són un grup de símptomes mentals que tenen en comú el fet de constituir uns patrons en la manera de ser, que solen ser constants, d’experiències internes que es desvien de l’esperable o saludable perquè un estigui a gust amb l’entorn i amb un mateix. Aquests patrons de forma de ser solen aparèixer a l’adolescència o a l’inici de l’edat adulta, no solen canviar (són freqüents i constants), i solen ser conductes que estan consolidades en com et comportes (no és un comportament que duri uns dies).
Totes les persones podem presentar certs trets de personalitat, el problema és quan aquests trets perjudiquen, bloquegen i afecten la relació amb l’entorn.
Símptomes més comuns
Els símptomes més comuns en les persones que presenten un Trastorn de Personalitat solen ser:
Inadaptació.
Problemes per a les relacions amb els altres.
Problemes a l’escola oa la feina i aquests se solen associar a ansietat i depressió.
Des de la Teràpia Breu Estratègica enfocada als trastorns de personalitat ens enfoquem a solucionar els problemes que el pacient percep per anar fent veure el seu patró de personalitat
Ja que com diu Júlia Pascual quan un és capaç de saber qui és ja pot canviar, o afegeix quan un és conscient del guió que està interpretant en una situació en concret ja ho està canviant.
A més, en teràpia breu estratègica per als trastorns de personalitat diem que fem teràpia breu estratègica a llarg termini perquè un cop solucionem el patiment que pateix el pacient i les persones que l’envolten després sempre estem veient el pacient cada 3 mesos per consolidar i continuar polint aquests trets de personalitat i prevenir que la seva manera de ser ja no generi un problema sinó que la seva manera de ser sigui la seva fortalesa per afrontar la vida.
Classificació dels Trastorns de personalitat
Utilitzem el concepte de Clúster de personalitat per explicar la manera com s’organitzen aquest tipus de trastorns, segons les característiques pròpies de cadascun i els elements que tots tenen en comú. Sabent això, destaquem que aquests trastorns es poden classificar en tres grups o clústers de la personalitat.
Trastorns de personalitat paranoide. És la desconfiança patològica que et perjudica, que fins i tot pot fer que vegis coses on n’hi ha. Mostren una suspicàcia excessiva envers els altres, a qui atribueixen motius ocults o maliciosos. Es mostren hostils ja que solen veure les accions dels altres com a amenaces.
Trastorn de personalitat esquizoide. Tendeix a l’aïllament social i emocional i mostren poc interès per les relacions interpersonals. Solen ser persones fredes, distants, apàtiques, i prefereixen fer activitats solitàries, mostrant-se esquives davant de qualsevol intent d’intimar-hi.
Trastorn de personalitat esquizotípic. Quan presenten alguna conducta excèntrica, o més rara del normal. Implica experimentar la creença que es pot influir tant a les persones com als pensaments. Tendeixen a malinterpretar comportaments donant lloc a respostes emocionals inadequades.
Trastorn antisocial. Són aquelles persones que gaudeixen veient patir els altres o fent-los mal; tendeixen a manipular els altres sense expressar el menor remordiment. No solen anar a la consulta. S’observa més a les presons o als centres de reinserció. Solen ser persones que han tingut ferides molt greus a la seva infància, i solen presentar tendència al consum d’alcohol o drogues.
Trastorn límit de la personalitat (TLP). Els joves amb TLP són impulsius, inestables emocionalment, senten una por intensa a l’abandonament, poden autolesionar-se i té baixa tolerància a la frustració. Gairebé tots presenten alguna d´aquestes característiques. Interpreten la realitat de manera radical, i perceben constantment l’entorn com a amenaçador.
Els símptomes del TLP solen ser (encara que no sempre apareixen tots): inestabilitat emocional, baixa gestió emocional, descontrol d’impulsos, passen de l’amor a l’odi als seus éssers estimats en poc temps, idealitzen les persones per després humiliar-les i rebutjar-les, pateixen atacs d’ira, mantenen relacions personals molt conflictives, amb grans problemes per gestionar els altres, busquen emocions i necessites experimentar amb sensacions intenses, es poden autolesionar i tenen una baixa capacitat d’empatia.
Trastorn de personalitat histriònic. És el dramàtic, qui li agrada cridar l’atenció, l’emocional. Necessita estar en un lloc i que se’n parli; són persones molt dramàtiques i que intenten cridar l’atenció.
Trastorn de personalitat narcisista. Persones que actuen amb grandiositat i arrogància excessiva, sovint mostrant un sentit de superioritat i exigint l’admiració dels altres sense donar res a canvi, ja que no senten empatia. L’ autocrítica no està feta per a ells. Això és una cuirassa, ja que al llarg de la seva vida han patit algun tipus d’abús, de mal, de maltractament. Generen aquesta cuirassa per no haver de patir. Les persones que tenen aquest trastorn no van a teràpia, és poc freqüent que es deixin ajudar; sol ser un familiar o amic que te’n parla.
Trastorn evitatiu. Les persones amb aquest trastorn eviten les situacions socials o interpersonals que impliquin risc de rebuig, crítica o humiliació. És la timidesa portada a l’extrem. Solen ser persones insegures i sensibles. Desitjarien tenir interacció social però temen ser jutjades de manera negativa; poden obsessionar-se amb les crítiques dels altres.
Trastorn dependent. Són persones que senten necessitat d’altres amb tanta intensitat que les acaben esclavitzant i negant-los el seu propi espai i intimitat. Controlen tot allò que fas, pretenen constantment formar part de la teva vida i no suporten la idea que tinguis vida pròpia i separada de la que tens amb ells. Això produeix un desgast i un sentiment intens de sentir atrapat. Els dependents no dubten a utilitzar el xantatge emocional per evitar que te’n deslliguis. D’aquesta manera, solen evitar la solitud i requereixen els altres per prendre certes decisions.
Trastorn obsessiu. Persones que tenen rigidesa cognitiva, són poc flexibles, tenen manies, pensaments rumiatius, trets obsessius molt marcats i estan habituades a determinades rutines o rituals, de manera que qualsevol incompliment dels mateixos, hi genera una reacció desproporcionada. Són persones que solen ser rígides a l’ordre de l’habitació, als horaris, als plans. En aquest grup, s’hi inclou el perfeccionista, que a més necessita que tot estigui fet de la millor manera possible. El perfeccionista és l’etern insatisfet perquè mai res no està a l’alçada del que vol.
Per tant, hem de saber que hi ha els trets de personalitat, i que és bo conèixer-se, ja que això ens ajuda a comprendre’ns i a treure el millor que portem a dins. Al nostre centre de teràpia breu estratègica ajudem les persones a saber qui són perquè aquest coneixement els doni força per viure la seva vida de forma més digna i serena. Partint de la base del canvi continu: Quan un sap qui és ja pot canviar o com indica la psicòloga Julia Pascual: a l’aventura de descobrir qui ets ja estàs canviant.
Carla Pastor. Psicòloga del Centre de Teràpia Breu Estratègica Júlia Pascual
