Al meu amic se li han pujat els fums al capdavant Què puc fer?
“Ja no ets el que eres”, “T’han pujat els fums al capdavant”, “Tu abans molaves”, són frases que, malauradament, molts li hem dit en algun moment de la nostra vida a algú que, de la nit al dia, canvia d’actitud i es comença a mostrar arrogant ia creure’s superior a la resta, fins i tot amb la gent més propera.
Sigui per un ascens a la feina, perquè li han plogut els seguidors a les xarxes socials o perquè la loteria li ha resolt la vida, tots som susceptibles de perdre el món de vista i creure’ns més que ningú si no ens preocupem per mantenir-nos tocant de peus a terra.
A continuació us donarem una sèrie d’indicacions per saber què fer quan detectem que a un amic proper li han pujat els fums, així com els consells essencials per evitar que ens passi a nosaltres, amb l’ajuda professional de la psicòloga especialista en teràpia breu estratègica Júlia Pascual, autora del llibre Els narcisistes i tu.
“Hi ha persones que han ascendit a un alt càrrec a qui la confiança adquirida per assolir aquesta posició se’ls pot arribar a extremar”, diu Pascual, com a introducció. “I aquest orgull es pot arribar a convertir en arrogància i supèrbia, amb actituds de menyspre cap als altres, especialment amb els treballadors de menor categoria. Si això no es corregeix, es pot convertir en narcisista disfuncional”.
A part de tornar-se narcisistes, adquireixen conductes temeràries i impulsives, i prenen decisions sense meditar-les massa . “Comencen a pensar que tot allò que decideixen anirà bé perquè decideixen bé, tenen excés d’autoconfiança i perden la noció de la realitat”.
El meu amic s’ha tornat arrogant, què puc fer?
- No ho rebutgis, ni ho abandonis, ni donis per fet que no necessita ningú. No s’ha de rebutjar una persona narcisista o tòxica. Encara que ho vegis distant i tingui molts fums, si nosaltres també reaccionem amb manca d’empatia, es tornarà molt més fred i menys empàtic. “Hem de contrarestar aquesta pujada de fums i acostar-nos-hi, encara que en una primera instància no ens ve de gust res”.
- Proposa-li activitats que no ho tinguin en activitat constant. Deixa-li que s’avorreixi. Com més omplis el dia, més buit estarà per dins», explica. “Cal planificar activitats o que puguin aguantar les converses. En ser impulsius, els hem d’aconseguir donar serenitat. estan allunyats de la normalitat”.
- Anima’l a fer activitats en què no sigui tan hàbil, perquè tenen tendència a rebutjar-les. Ha de quedar clar que no sempre és brillant en totes les coses, s’ha de poder posar en un paper d’inferioritat. És una cura d’humilitat. “És la manera més natural que ens tracti bé i baixi del seu globus de superioritat”, suggereix.
- Evita l’excés de reforços positius i elogis. Això encara alimenta més el personatge.
- Com amic, has de ser capaç de posar-li límits i no tenir por de dir-li que no. Si no ho fas, acabaràs per odiar-ho i rebutjar-ho, perquè no ho suportaràs. “Això és difícil de fer”, reconeix. “Quan amb la teva tasca d’asserenar-se aconsegueixes que es tregui aquesta armadura i connectis amb el seu interior, és en aquell moment que li pots posar límits, dir-li que t’està preocupant i fer-li veure que la seva nova actitud no aporta res de positiu”. Júlia Pascual recalca que això només es pot dir quan estàs completament segur que has connectat amb la persona i no amb el personatge.
- Evita criticar els altres quan estiguis amb ell. Això encara eleva més el seu ego altiu de menysprear els altres. “Cal propiciar una comunicació basada en el respecte, la responsabilitat i la compassió cap a la natura i les persones”, recomana.
- Si ets el seu amic de debò, segueix trucant-lo i persegueix-lo per quedar. Això significa que “has de fer l’exercici de tenir la teva autoestima forta, perquè aquestes persones no t’agafen el telèfon o et responen molt tard, i això fereix el nostre propi orgull i el nostre propi ego”, explica la psicòloga. “Això els ajudarà a baixar del núvol, però has de ser fort. Per això els narcisistes es queden amb tan pocs amics”.
- No li rebatis l’autocrítica. Si en algun moment es desarma i reconeix alguna errada o la veus emocionalment fràgil, aguanta i no l’animis amb elogis com “no, home, no, que tu ets un crac”. Pascual diu que no, “cal callar, has d’acompanyar-lo sense tornar a l’elogi ni al reforç positiu”, avisa. “Tenen una manera de funcionar que et porten a dir-los que són molt bons, que tot ho fan bé, etcètera. Pots fer preguntes, resumir el que diuen, però evitar afegir-hi, perquè poden portar-lo al terreny del victimisme. És millor que trobeu les respostes per si mateix”.
I com puc evitar que em passi a mi?
L’escenari ideal és no haver d’esperar que un amic ens faci veure la realitat. Per anar bé, hem de treballar el nostre dia a dia per evitar que una etapa d’èxit ens faci perdre el món de vista.
- “En el moment en què arribes a ser mestre d’una cosa, t’has de convertir ràpidament en alumne d’una altra”. “Sempre hem de tenir mestres, persones a admirar i no creure’ns que som els millors del món”.
- Enfronta’t cada dia a una dificultat i supera-la pels teus propis recursos. És la manera de no oblidar-nos que aconseguir les coses requereix esforç i sacrifici. “Hem de ser persistents i lluitadors”, afegeix. “Els que tenen els fums pujats creuen que ja ho han aconseguit tot. Però si ho poso a pintar oa fer una altra cosa que no domini, potser els baixin ràpidament”.
- Fes alguna cosa al dia que no depengui de tu i que no sigui per acabar mostrant-te a la gent ni buscant el reconeixement de ningú.
- Entra’t en l’error, practicant algun esport o afició, cosa en què clarament no siguis el millor.
- Envolta’t de gent que et digui les coses i no t’obeeixi cegament, sinó que et contradigui o es qüestioni si ho ha de fer, sense deixar de tenir-se en consideració. “Tenir germans, fills o molt bons amics és clau en la prevenció del divisme”, sentencia la psicòloga.
- Manté relacions socials, sobretot en contacte amb la família i amics de la infància. Aquests són els que us coneixen abans d’assolir l’èxit. «Ells connecten amb tu i no amb el personatge», raona. “A la persona amb els fums pujats, com sap que la resta el coneixen, se’ls baixen ràpidament. És graciós veure’ls amb les mares”.
- Contacta amb la naturalesa i l’espiritualitat. “Jo sempre dic que és fonamental que no desaparegui la idea que hi ha un déu. Perquè quan una persona es creu Déu, és el més perillós que hi ha”, comenta l’experta. “O, a la natura, que prenguin consciència que existeix un univers per sentir-se petits i evitar els fums”. En resum: cal treballar la humilitat, la senzillesa, l’empatia, l’equitativa, la modèstia, la justícia, l’altruisme, el respecte i la consideració, a més de ser bones persones.
La millor manera d’ajudar un amic arrogant és mantenir l’empatia, oferir activitats que el mantinguin connectat amb la realitat i establir límits quan calgui. Alhora, és essencial cultivar la humilitat en un mateix per evitar caure en el mateix patró d’arrogància.
