“La majoria de les coses que em preocupaven mai van arribar a passar.” – M. Twain
L’ansietat anticipatòria, també anomenada catastrofista, és una de les formes més esgotadores d’ansietat. No pas perquè passi alguna cosa greu en el present, sinó perquè la ment viu constantment imaginant tot el que podria sortir malament.
Si aquest patró et resulta familiar, aquí tens tres exercicis pràctics per ajudar-te a trencar aquest bucle i començar a recuperar tranquil·litat, focus i energia.
-
Exercici 1: Les profecies catastròfiques
De vegades, el problema no és tenir pensaments catastròfics, com que apareguin sense parar i ens segrestin durant tot el dia. A la mitologia grega, Cassandra era una profetessa que sempre predeia desgràcies, i a ningú li agradava escoltar-la. Però… i si li donessis un espai controlat, en lloc de deixar que t’interrompi a cada moment?
Cada matí, abans de començar el dia, seu cinc minuts amb paper i bolígraf. Pregunta’t: Què és el pitjor que la meva ment em diu que podria passar avui?
Escriu-ho tot sense filtres, des de «m’anirà malament a la reunió» fins a «li passarà alguna cosa a la meva parella» o «m’equivocaré en alguna cosa important». Quan acabis, doblega aquell paper i deixa’l a un costat, viu el teu dia; és la teva forma simbòlica de dir: «Gràcies, Cassandra, ja t’he escoltat, ara em dedico a viure el dia». Al final de la jornada, torna a aquell paper i repassa’l.
Pregunta’t:
Quantes d’aquestes coses han passat realment?
I si alguna ha passat,
Com la vaig gestionar? Va ser tan greu com imaginava?
Repeteix aquest exercici durant almenys dues setmanes. Veuràs com aquella part de tu que prediu el pitjor perd força… i la teva ment comença a enfocar millor el que sí que està passant.
-
Exercici 2: Confiança des de dins
Quan sentim ansietat anticipatòria, una de les conductes més comunes és demanar tranquil·litat als altres:
Tu creus que això anirà bé? I si passa alguna cosa? No seria millor prevenir? Demanar ajuda és humà, però quan ho fas constantment, sense adonar-te’n li dius al teu cervell que tu no saps distingir entre un perill real i un d’imaginari. I aquí comença el cercle viciós: cada vegada necessites més validació externa i confies menys en el teu propi criteri.
La pròxima vegada que sentis la urgència de preguntar a algú si estàs exagerant, atura’t. Respira. I escriu el que anaves a preguntar. Després respon-t’ho com si fossis el teu millor amic o terapeuta:
- Això és una amenaça real?
- O és un escenari que m’estic imaginant?
- Què faria si no pogués preguntar a ningú?
Com més t’entrenis a fer-te aquestes preguntes, més recuperaràs el teu criteri intern, i més preparats estaran els altres per ajudar-te de veritat si algun dia ho necessites.
-
Exercici 3: Aprèn a deixar anar les precaucions innecessàries
Aquest exercici és simple… però poderós. Moltes persones amb ansietat catastrofista estan atrapades en petits rituals de prevenció:
Revisar mil vegades un missatge abans d’enviar-lo. Evitar certes rutes o situacions “per si de cas”. Preparar plans B, C i D per a coses que probablement no passaran.
Com més precaucions prens, més alimentes la idea que el perill és a prop, i com més perill sents, més precaucions prens. El cercle es tanca. Comença pel més petit: tria una sola precaució que puguis deixar anar aquesta setmana, per exemple, enviar el correu després d’una sola revisió, anar a aquell lloc que et fa una mica de respecte o deixar de repassar una conversa abans de tenir-la. Fes-ho i observa què passa realment quan no fas allò que creies imprescindible. *Spoiler*: en la majoria dels casos… no passa res, i això és just el que necessites experimentar per començar a trencar l’automatisme de la por.
Tractament per controlar els pensaments negatius que provoca l’ansietat anticipatòria
Darrere d’aquesta manera de funcionar hi solen haver-hi persones intel·ligents, sensibles, resolutives; persones que reaccionen ràpidament davant imprevistos, que veuen solucions on altres veuen obstacles. L’objectiu no és apagar aquesta ment tan desperta, sinó ensenyar-te quan frenar, quan deixar anar i com distingir allò que mereix atenció del que és només soroll mental. Donar espai als teus pensaments, enfortir el teu criteri intern i reduir les prevencions innecessàries són passos clau per sortir del bucle. La teva ment pot continuar sent ràpida, analítica i sensible, només necessita deixar de viure permanentment en “mode alerta” per començar a funcionar amb més claredat, confiança i calma.
Aquests exercicis poden ser un gran primer pas per començar a desmuntar-la i recuperar la calma mental, però si sents que et costa sortir del bucle pel teu compte, no tens per què fer-ho sol/a. Treballem amb persones com tu cada dia, persones amb ments brillants atrapades en pensaments que les esgoten; sabem com ajudar-te a trencar aquest patró i reconnectar amb la teva capacitat d’actuar sense viure en amenaça constant.
Demana la teva primera visita i comença a recuperar la tranquil·litat que et mereixes.
Júlia Pascual Guiteras. Psicòloga i deixebla de Giorgio Nardone, creador de la Teràpia Breu Estratègica de recuperació i de llibertat.
