“Perquè puguem cuidar els nostres nadons necessitem que altres persones tinguin cura de nosaltres”
Per a la majoria de dones, tenir un nadó és un moment molt emocionant i alegre però que en alguns casos pot ocasionar problemes psicològics que necessiten tractament.
És important deixar clar que hi ha dos tipus de quadres en referència a la depressió perinatal. La primera és una de més lleu que podria considerar-se com un trastorn d’adaptació durant i després del part, presentant una lleu depressió. I una altra, on les dones ho pateixen de manera més elevada i es podria considerar com una malaltia depressiva greu.
D’aquesta manera, el progrés de la malaltia es construeix amb el pas del temps, fins i tot podent començar quan el nadó encara s’està gestant, a causa de les noves exigències que provoca la situació totalment nova per a la mare juntament amb el sentiment de solitud, amb suport mínim per part de tot l’entorn i evidentment pel desgast acumulatiu que provoca tanta responsabilitat.
Simptomatologia principal depressió postpart
Com hem comentat a les anteriors línies, es presenten una sèrie de símptomes que són comuns en aquestes situacions com poden ser la incertesa, preocupació, ansietat i bipolaritat els dies posteriors al part.
A continuació podem destacar amb una mica més de detall els símptomes següents:
Estats d’ànim i autoestima baixa: Les mares afectades perden el somriure i canvien constantment l’ànim a través del plor a causa d’una preocupació excessiva cap al progenitor.
Pèrdua d’interès i gana: Les dones que pateixen el trastorn depressiu comencen a perdre interès a fer qualsevol activitat o acció que anteriorment feien de manera natural. El mateix passa amb les reunions socials amb l’entorn més proper juntament amb una pèrdua evident de les ganes de menjar.
Pèrdua del son: Un dels símptomes més comuns quan es pateixen efectes depressius és la impossibilitat de agafar el son i estar en constant desvetllament.
Culpabilitat: Un altre dels més usuals és sentir-se amb incapacitat de cuidar correctament el nadó i no ser prou bona per tirar endavant la nova situació.
Disminució de la concentració: La dificultat de concentració afecta de forma considerable l’esdevenir del dia a dia, oblidant coses de forma constant i amb dubtes repetitius que no deixen prendre decisions cabdals per al present i futur.
Pensaments suïcides: Molt relacionat amb el sentiment de culpabilitat i amb la càrrega de treball que suposa tenir cura del nadó. Arrossegant una càrrega que s’autoimposa sobre els altres, sentint-se com una llosa que han de suportar els altres.
Negativitat: Impossibilitat d’establir una relació amb el nen. Les mares amb depressió postpart tendeixen a cuidar el nadó de forma passiva i no poden desenvolupar un vincle mare-fill.
Què pot causar la depressió perinatal?
Les dones que han patit estats d’ànim depressius en diferents moments de les seves vides i aquelles que mostren alguna simptomatologia adversa important ja durant els primers dies o durant la gestió, són propenses a desenvolupar un quadre depressiu.
En el desenvolupament de la depressió perinatal, com passa amb les malalties depressives en general, diversos factors estan interrelacionats:
- Causes biològiques: Els canvis d’estat d’ànim constants es deuen a les alteracions als nivells hormonals.
- Causes físiques: Poden ser complicacions de l’embaràs i els canvis bioquímics.
- Causes psicològiques: Els factors psicològics poden incloure una experiència de naixement traumàtica, canvis importants en el propi ritme de vida i la pròpia identitat, així com canvis a la imatge estètica.
- Causes socials: El nou paper com a mare i els canvis en les relacions ja sigui amb la parella o els familiars poden provocar alteracions que anteriorment no havien succeït. Aquest fet també es pot donar a l’entorn no tan proper, i es donen situacions de poc suport o por de la crítica.
Tractament de la depressió perinatal
Al nostre centre de psicologia treballem a través de diagnòstics operatius en comptes de diagnòstics descriptius. La nostra metodologia intenta solucionar la malaltia de forma breu i amb poques sessions. En aquests casos vinculem la parella o la família de la pacient que pateix depressió perinatal perquè realitzin l’estratègia d’intervenció que els haurem proposat. Les persones que viuen amb aquests pacients són crucials per millorar-les, per això, han de tenir clar què han de fer en tot moment per ajudar el seu familiar, i quines coses si es deixen de fer empitjoren el quadre depressiu.
Mitjançant una comunicació persuasiva i prescripcions il·lògiques d’acord amb cada pacient tractarem de treure’l de les solucions intentades que ha estat duent a terme i no li han sorgit efecte.
