“Quan no et tenia et desitjava amb totes les meves forces, ara que et tinc no trobo aquest desig”. J.Pascual
L’home quan pateix de baix desig sexual intenta resoldre’l d’una manera que manté i empitjora el problema: quan més intenta sentir voluntàriament aquest desig, menys el troba, creant una paradoxa.
En el cas de les dones, trobem diferents casos que arriben a la nostra consulta. Algunes intenten augmentar el desig sexual de qualsevol forma i d’altres que creuen que no han de sentir desig i que són meres partícips ja que el plaer va destinat només per a l’home.
Això últim pot ser pel fet que tenen certa fòbia als seus genitals oa causa d’algunes creences religioses. Tots dos sexes que pateixen aquesta disfunció sexual solen mancar de fantasies sexuals.
Podem trobar 4 tipus de manca de desig sexual: La primària, quan mai no ha existit el desig de crear fantasies sexuals. La secundària, persones que amb el pas del temps han perdut la gana sexual en molts casos per no arribar a complaure. La tercera és la general, quan una persona no desitja ningú i l’última, la situacional, quan les persones senten desig sexual només amb algunes altres de manera específica.
Tens problemes amb la parella i no sents desig sexual? La monotonia ha deteriorat la relació i no t’hi sents atret? La pèrdua de la gana o el desig sexual hipoactiu és una problemàtica que s’ha incrementat al llarg d’aquests anys. El consum barat i immediat de pornografia, els trastorns d’estat d’ànim i les pors personals són alguns dels motius principals d’aquest problema. Al centre de Júlia Pascual, coneixedors d’aquest apogeu tenim elaborat un pla estratègic breu per aconseguir la solució a aquest trastorn.
Intent de solució que acaba provocant inapetència sexual
Fingir orgasmes
Tant homes com dones una de les sortides més habituals per no fer sentir culpable la parella o ell mateix és fingir sentir plaer a través dels orgasmes voluntaris.
Control
Pràctiques sexuals controlades, 3 dies a la setmana, dies concrets, etc. Molts dels nostres pacients tenen com a lema “avui toca” o “avui he de complir”, i aquesta obligació més tensió i pressió els genera i més es carrega el plaer. Això no és natural sinó que provoca una pressió afegida de rendir en dies concrets.
Exigencia
En el cas de l’home per creences que sempre ha de ser el mascle alfa i és el que s’exerceix bé al llit per aconseguir una satisfacció a la parella. En el cas de les dones tenen estipulat un nombre de vegades que cal fer-ho i s’auto obliguen a rendir aquests dies per evitar problemes de parella. Aquesta organització provoca un problema i desnaturalitza l’acte sexual.
A què es deu la manca de desig sexual?
La parella s’atribueix la responsabilitat del problema de l’altre i se n’auto culpabilitza. Per exemple: no sóc tan bonica com abans, aquesta amb una altra… hi ha una pressió.
Comparació amb altres parelles pensaments com el d’aquesta dona no és com l’anterior o comparar les relacions dels amics, per exemple ells tenen relacions en llocs que jo no faig amb la meva parella, etc.
Baix desig sexual en els moments de fertilitat apareixen disfuncions sexuals quan hi ha una pressió per buscar tenir fills. Posar data provoca una pressió afegida. Els homes poden sentir-se com a objectes
Per malalties com o intervencions quirúrgiques per exemple, en cas de mastectomies, és a dir, que per alguna intervenció el cos et canvia la parella haurà de canviar la seva sexualitat. Aquest canvi no només no té perquè pitjor sinó que pot ser tot un descobriment i un aprenentatge de millora. És important que sapigueu, que quan un se sent debilitat físicament és normal que baixi el desig sexual, després requereix tornar-hi d’una forma determinada que moltes vegades deu ser guiada.
Extra estimulació de la vida rutinària. En els casos de dones, es releguen les relacions sexuals a les darreres prioritats. Hi ha més causes. Però a Teràpia Breu Estratègica no ens centrem a descobrir la causa com a primera maniobra, sinó com funciona el problema per fer-ho funcionar bé.
Com podem resoldre els problemes de manca de desig sexual
- Si volem que ens desitgin ens hem de cuidar i desitjar: En casos de parelles de llarga durada, hi ha deixadesa i ens deixem de cuidar, i si no t’agrades a tu mateix és normal que el desig sexual es vegi afectat.
- Aprendre a autoestimular-nos potenciant els nostres 5 sentits i coneixent els nostres genitals: si un no coneix les seves zones erogenes és normal que no gaudeixi de la sexualitat, si un no es permet explorar i ser explorat potser mai no ho descobreixi.
- Millora de la comunicació: la majoria de disfuncions sexuals són efectes col·laterals d’un problema de comunicació a la parella. Aquest problema de comunicació no ha de ser només en l’aspecte sexual. De fet, els problemes sexuals no es resolen parlant sinó fent. En psicoteràpia aprendrem a través d’exercicis què ens agrada a nosaltres ia la nostra parella, quines fantasies sexuals tenim i té l’altre, etc.
- Deixar anar el control: està comprovat que quan més plaer sentim és quan ens deixem anar, ens deixem anar i deixem que les coses flueixin. Si ets una persona que en les teves relacions sexuals sempre estàs tensa i controlant hem d’ensenyar-te la manera de deixar-te anar.
- El misteri ajuda a augmentar el desig sexual: Les adolescents es creuen que seran més a sexuals si ho ensenyen tot i si dominen al sexe. Aquest abús de mostrar-se nu sempre, en perdre secrets, va degradant el plaer. El mateix passa a les parelles. En cas de tenir complexos, hi podem jugar, jugar amb el misteri.
- No podem viure estressats: Necessitem temps per relaxar-nos. Per a la sexualitat igual, cal deixar-la fluir. Durant el dia cal aprendre a deixar-se anar i trobar espais per no estressar-te. Les xerrades amb la parella també funcionen per relaxar-se i no arribar a l’estrès.
- Buscar noves experiències: El sexe cal treballar dia a dia. La fase d’enamorament ja ha passat en el cas de parelles de llarga durada i cal cercar nous estímuls, nous llocs on fer-ho etc…
