Quin és l’impacte de l’estrès a la salut

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS, 2023) l’estrès es defineix com: un estat de preocupació o tensió mental generat per una situació difícil.

L’estrès, però, pot afectar moltes àrees de la nostra salut mental, podent donar lloc a estats d’ansietat i depressius; a més de problemes de son, disminució del rendiment acadèmic i tenint un gran impacte en les relacions socials.

Què és l’estrès i quins són els seus efectes?

Sabem que l’estrès és una resposta natural del cos davant de situacions que percebem com a amenaçadors o desafiants. No obstant això, quan l’estrès es prolonga, pot tenir efectes secundaris significatius a la nostra salut mental i física. A continuació s’exposen alguns d’aquests efectes secundaris des de la perspectiva psicològica:

1. Impacte de l’estrès en la salut mental

   Uns dels efectes secundaris més comuns. La prolongada exposició a situacions estressants pot portar a desencadenar una sèrie d’emocions negatives, incloent-hi la preocupació constant.

2. El risc de contraure malalties cardiovasculars

   Quan estem estressats, el cos allibera hormones com l’adrenalina i el cortisol, cosa que eleva la freqüència cardíaca i la pressió arterial. Aquests efectes, prolongats en el temps, poden causar inflamació als vasos sanguinis, augmentant el risc de malalties cardiovasculars com la hipertensió, arteriosclerosi, i eventualment en casos extrems, desencadenar atacs cardíacs o infarts cerebrals. A més, l’estrès agreuja altres factors de risc, com la mala alimentació i la manca de son, cosa que empitjora l’estat cardiovascular general.

3. Estrès i trastorns del son

   L’estrès prolongat pot portar-nos a pertorbacions en els nostres cicles de son i vigília. Les preocupacions poden dificultar agafar el son o mantenir-lo durant la nit.

4. Problemes de concentració i memòria

   L’estrès prolongat pot afectar les nostres funcions cognitives, dificultant així la concentració i la retenció d’informació a curt termini.

Les fases de l’estrès

L’estrès es presenta en tres fases principals que reflecteixen com el cos respon i maneja situacions desafiadores:

1. Fase d’alarma: Aquesta és la primera reacció del cos davant d’un esdeveniment estressant. S’allibera adrenalina, cosa que provoca una resposta de “lluita o fugida”. És en aquest moment quan el cos es prepara per enfrontar-se a la situació, augmentant la freqüència cardíaca, la respiració i la tensió muscular. Aquí, el cos està en alerta màxima.
2. Fase de resistència: Si el factor d’estrès persisteix, el cos entra a la fase de resistència. L’organisme intenta adaptar-se i mantenir un elevat nivell d’energia per fer front a la situació. Tot i que els signes més evidents de l’estrès poden disminuir, el cos continua treballant intensament per bregar amb el desafiament. Si la situació es prolonga massa, l’energia i els recursos del cos es comencen a esgotar.
3. Fase d’esgotament a nivell psíquic i físic: Si l’estrès continua sense ser gestionat, el cos finalment arriba al límit. Els recursos energètics s’esgoten i el cos ja no pot continuar resistint. Com a resultat, poden aparèixer símptomes com fatiga extrema, problemes de salut física i emocional, com ara ansietat, depressió o malalties relacionades amb l’estrès.

Quins són els principals tipus d’estrès

1. Estrès crònic:

   Es refereix a l’exposició perllongada a situacions estressants oa un estat continu de tensió i preocupació. La persona es veu incapaç de sortir de la situació deprimida en què es troba. Pot tenir efectes adversos en la salut física i mental, i ha estat associat amb una major incidència de trastorns com l’ansietat, la depressió i les malalties cardiovasculars. El més perillós de l’estrès crònic és que les persones s’hi acostumen a viure, i s’obliden de la seva presència.

2. Estrès post traumàtic:

   És el resultat d’haver viscut de manera directa o indirecta un esdeveniment extremadament estressant o traumàtic, com ara abús, violència, desastres naturals o experiències de guerra. Aquest tipus d’estrès pot donar lloc a un trastorn d’estrès postraumàtic (TEPT).

3. Estrès laboral (burnout):

   És aquell que es produeix en un context de treball i pot ser causa com per exemple per sobrecàrrega de tasques, manca de control, assetjament laboral i inseguretat laboral. Els símptomes poden ser esgotament emocional, cinisme o despersonalització, baixa realització laboral.

4. Estrès parental:

   Es refereix a la tensió i pressió associades a la criança dels fills. Els pares poden experimentar estrès parental a causa de les preocupacions que tenen sobre la salut dels seus fills, els conflictes familiars, les dificultats econòmiques o la combinació de responsabilitats laborals i familiars.

També existeixen l’estrès escolar, ambiental, emocional, de l’embaràs i el part, ocupacional, metabòlic, oxidatiu, etc.
És complicat identificar el tipus d’estrès més perillós, atès que cada persona respon de manera diferent a l’estrès i els seus efectes poden variar segons diversos factors, com la durada, la intensitat i la capacitat d’afrontament de la persona. Això no obstant, aquells que es consideren més perillosos tenint en compte els efectes que poden tenir en la salut mental i física de les persones són:

• Estrès crònic.
• Estrès post traumàtic<
• Estrès laboral o burnout.

Com afecta l’estrès a òrgans específics?

L’estrès prolongat no només afecta l’estat emocional, també pot arribar a impactar i tenir conseqüències negatives a diversos òrgans de vital importància per tenir una qualitat de vida de bona qualitat:

• Cerbre: L’estrès crònic pot alterar la memòria i la concentració a causa d’un excés de cortisol, l’hormona de l’estrès.
• Cor: Augmenta la freqüència cardíaca i la pressió arterial, cosa que eleva el risc de malalties cardiovasculars.
• Estòmac i sistema digestiu: L’estrès pot causar gastritis, indigestió i agreujar problemes com la síndrome de l’intestí irritable.
• Problemes de pell: Condicions com l’acne, l’èczema o la psoriasi poden empitjorar sota nivells alts d’estrès.

L’impacte varia segons la persona, però el cos sencer es pot ressentir si l’estrès no es gestiona adequadament.

La disminució de cortisol i magnesi, un problema a tenir en compte

L’estrès provoca l’alliberament de cortisol, una hormona clau en la resposta del cos a l’estrès. En situacions normals, ajuda a mantenir l’equilibri en el metabolisme, els nivells de sucre a la sang i la resposta inflamatòria. Tot i això, en situacions d’estrès crònic, l’excés de cortisol pot afectar negativament el sistema immunològic, provocant fatiga, ansietat i augment de pes.

El magnesi és un mineral vital per contrarestar aquests efectes. Ajuda a regular l’activitat del sistema nerviós, afavoreix la relaxació muscular i redueix la producció excessiva de cortisol i ajuda a restaurar l’equilibri. Juga un paper important en la producció denergia i el funcionament adequat del cor. Sense nivells adequats de magnesi, el cos es pot tornar més vulnerable a l’estrès i als seus efectes nocius.

Diferències amb altres problemes, és el mateix que l’ansietat?

L’estrès i l’ansietat són conceptes relacionats, ja que són patologies que poden estar relacionades però no són el mateix. Tots dos donen lloc a respostes emocionals i físiques davant de situacions que es perceben com a amenaçadors i desafiadors; però aquestes són les diferències:

• Origen: l’estrès es relaciona generalment amb una situació específica que percebem com a estressant, en un termini ajustat. En canvi, l’ansietat pot sorgir sense causa clara o específica.
• Durada: l’estrès apareix i desapareix en un curt període de temps comparat amb l’ansietat, ja que poden participar en aquesta més pensaments irracionals i preocupacions innecessàries. L’ansietat pot continuar quan l’estrès ja ha desaparegut.
• Respostes fisiològiques: tant l’estrès com l’ansietat poden generar respostes fisiològiques semblants com un augment del ritme cardíac, respiració ràpida, sudoració i tensió muscular. Tot i això, l’ansietat sovint es caracteritza per símptomes físics més persistents, com la sensació d’opressió al pit, tremolors, nàusees, i marejos.

L’eustrès pot arribar a ser positiu?

L’estrès, encara que s’associa generalment amb conseqüències negatives, pot tenir un impacte positiu quan s’experimenta de manera temporal i moderada. Un estudi realitzat per la Universitat John Hopkins indica que una quantitat moderada d‟ansietat i estrès durant l‟embaràs està relacionada amb un desenvolupament infantil més avançat. Cal destacar que l’estrès pot actuar com un estímul que impulsa la creativitat, l’aprenentatge i la presa de decisions. Tot i això, si se sobrepassa cert llindar i no comptem amb les eines necessàries per manejar-lo, pot afectar negativament la nostra salut física i mental.

És important reconèixer que no tots els tipus d’estrès són beneficiosos. Aquells que provoquen ansietat, por i paràlisi, impedint una vida normal, són clarament perjudicials, com moltes persones han experimentat en algun moment. D’altra banda, existeix l’anomenat “eustrès”, que fa referència a l’estrès beneficiós i imprescindible segons la literatura científica. Aquest tipus d’estrès pot potenciar habilitats essencials per al desenvolupament humà, com ara la creativitat, la capacitat d’aprenentatge, la presa de decisions i la mentalitat positiva, entre d’altres.

Com es preveu

Prevenir l’estrès implica tenir una sèrie d’estratègies i hàbits saludables per poder fer servir les diferents demandes de la vida diària de manera efectiva. Suggeriments per prevenir l’estrès:

• Establir límits: aprendre a dir “no” quan sigui necessari i establir límits saludables en les teves responsabilitats i compromisos per evitar sobrecàrrega.
• Fer exercici físic ajuda a relaxar-nos ia millorar les relacions amb el nostre entorn, a més d’alliberar tensions i distreure’ns de pensaments negatius, com corrobora aquest estudi de Dialnet
• Realitzar exercici físic: ajuda a estar més relaxat i relacionar-se amb el teu entorn. Allibera tensions i ens distreu dels pensaments negatius.
• Gestió del temps: organitza el teu temps de la manera més eficient possible, tenint en compte el descans i planificant les teves activitats. Reduirà el teu avorriment i minimitzarà l’estrès relacionat amb el temps.
• Autoestima: les persones amb una autoimatge positiva tendeixen a tenir més confiança en si mateixes i en les seves habilitats per fer front a situacions estressants.
• Relacionar-se amb l’entorn: reforçar les conductes positives amb les persones de l’entorn i intentar modificar les que són negatives.

Conseqüències d’aquest estat mental

L’estrès pot tenir conseqüències a llarg i curt termini en la salut física, mental i emocional d’una persona.

A curt termini:

1. Símptomes físics aguts: tensió muscular, mals de cap, problemes gastrointestinals, augment del ritme cardíac i respiració accelerada.
2. Resposta de lluita i fugida: en situacions estressants el cos activa la resposta de lluita o fugida, que implica l’alliberament d’hormones de l’estrès com a cortisol i adrenalina. En el cas de l’augment de cortisol, augmenta la insulina i pot provocar casos de sobrepès.
3. Dificultats cognitives: l’estrès pot dificultar la concentració, la presa de decisions i la memòria a curt termini.
4. Canvis emocionals: irritabilitat, ansietat, tristesa o agitació.

A llarg termini:

1. Problemes de salut física: malalties cardiovasculars, hipertensió, diabetis, obesitat, trastorns gastrointestinals i problemes immunològics.
2. Trastorns mentals: ansietat, depressió i trastorn d’estrès post traumàtic.
3. Fatiga crònica: l’estrès crònic pot portar a tenir una sensació persistent de fatiga física i mental.
4. Problemes interpersonals: pot afectar les relacions interpersonals provocant conflictes, aïllament social i dificultats per comunicar-se amb els altres.
5. Augment del risc d’addiccions: ús d’alcohol, drogues o tabac.

Quin tractament psicològic podem donar

La teràpia breu estratègica és un enfocament terapèutic que quan s’utilitza per a tractar l’estrès, se centra a proporcionar estratègiques pràctiques i solucions concretes per manejar eficaçment les situacions estressants.
En lloc de centrar-se en la simptomatologia de l’estrès, se centra en les solucions que la persona ha estat utilitzant per manejar-lo, que sovint augmenten el problema i no ho resolen. Com més s’intenten controlar els símptomes més descontrolats hi són.
No obstant, és important recordar que cada individu és únic i que el tractament s’ha d’adaptar a les seves necessitats. Per això és essencial treballar amb un professional de la salut mental.

Júlia Pascual Psicòloga, directora del Centre Júlia Pascual.