Tens por de menjar certs aliments? Tens por o ets incapaç de prendre’t una pastilla? Tens por d’ennuegar-te o que no pugui passar aquest menjar i viure una situació desagradable? Has deixat de menjar aliments que eren els teus preferits perquè aquesta por ha augmentat? La sensació física d’ennuegar-se és sense dubtar-ho, una sensació desagradable i molt relacionada amb la por d’ofegar-se. Quan aquesta por es viu en una situació traumàtica es pot convertir en una fòbia, comunament anomenada fagofòbia.
A Teràpia Breu Estratègica t’ensenyem i ajudem a desmuntar aquest trastorn mitjançant unes eines i jocs interactius, però primer, contextualitzem aquest problema i parlem del seu origen.
Què és la fagofòbia?
Aquest trastorn anomenat fagofòbia s’instal·la quan la por d’ennuegar-se ja ha passat a ser irracional i condiciona algunes parts de la vida del pacient, com, per exemple; la restricció d’algun tipus de menjar que pugui ocasionar l’ennuegament o, fins i tot; la restricció de tot allò que ho pugui causar.
Símptomes o com saber si tinc por d’ennuegar-me
Quan hi ha presència d’aquesta por, la solució disfuncional que solem fer és evitar menjar l’aliment amb què hem experimentat la situació traumàtica, confirmant així la nostra incapacitat inicial per fer front al que ens està pertorbant. A causa d’això, també comencem a evitar altres aliments que puguin ocasionar una repetició d’ennuegament.
En cas que el pacient sigui un/a nen/a, els pares, en presenciar aquestes actituds mantenen una postura concreta perquè el seu fill/a pugui menjar tranquil, li trituren els sòlids i els deixen d’oferir alguns aliments determinats. Però en pacients més grans o més avançats també seguiran el mateix camí d’autogestió.
D’aquesta manera, el pacient només s’acostuma als aliments triturats o líquids i el resultat només serà un augment d’aquesta por inicial a ennuegar-se. Ho haurem alimentat amb conductes evitatives.
Per aquesta por també un comença a controlar massa la seva forma de menjar, especialment d’empassar, el control es torna tan obsessiu que un pot arribar a experimentar ennuegar-se per la seva pròpia saliva. Això ens fa veure que una altra solució disfuncional per garantir la seguretat de la por a ennuegar-se que no funciona és l’excés de control que ens fa sentir que perdem el control. Per identificar aquest trastorn ens fixarem estratègicament en diferents àmbits.
En l’àmbit físic, aquest trastorn sol afectar el to muscular, ja que provoca tensió muscular a qui el pateix, així com també un augment de la taxa cardíaca i respiratòria, sequedat de boca, sudoració excessiva i en alguns casos, fins i tot vòmits.
A nivell conductual, tal com s’ha comentat anteriorment; el pacient pot evitar menjar, ingerint només alguns aliments preseleccionats als quals no tem, arribant fins i tot a formes anorèxiques perquè mengen malament i mengen poc, però no s’ha de confondre amb un Trastorn de Conducta Alimentària. En el cas dels pacients més petits, també es podria considerar la possibilitat d’irritabilitat o plors associats a les hores de menjar.
Finalment, a l’àmbit cognitiu, hi ha un augment de la propiocepció, inconscientment es comença a parar molta més atenció a l’hora de dinar, fent que físicament notem més la sensació d’empassar l’aliment. La persona ja no pot menjar sense pensar-hi, un pensament que el fa patir.
Tractament de la fagofòbia
En aquest procés és quan els psicòlegs intervenim i també avaluem la presència d’altres trastorns associats a aquest que puguin empitjorar la situació.
Per desmuntar del tot aquest trastorn, des de la Teràpia Breu Estratègica trenquem amb la creença que els líquids són la solució al problema, així que fem servir la por a favor nostre; així creem la necessitat i esforç per tornar a menjar amb normalitat.
Altres teràpies psicològiques utilitzen mètodes com les distraccions a l’hora de menjar, com ara llegir un llibre o veure la televisió mentre s’ingereix el menjar, però ignoren el fet que, al llarg del temps, aquest tipus de solucions es converteixen en compulsions i poden desencadenar un trastorn obsessiu compulsiu. El fet d’extremar les precaucions ens fa voler controlar allò que no podem controlar, incapacitant-nos a millorar i poden arribar a experimentar més atacs de pànic.
Des de la Teràpia Breu Estratègica hem observat una tècnica que funciona pels nostres pacients amb aquest problema; La pitjor fantasia. Aquesta estratègia consisteix a imaginar la pitjor situació possible a la nostra ment durant un temps limitat, i repetir aquest procés al llarg del dia unes quantes vegades.
Això ens permet posar-nos en la situació més temuda per saber enfrontar-nos-hi, ser conscients que la nostra hipòtesi és poc probable però no impossible i acceptar que no en tenim control. De mica en mica veurem una millora significativa de la nostra resposta a l’ansietat que ens provoca la nostra pitjor fantasia.
Exercicis com aquest són els que impartim per tractar aquest tipus de trastorns que generen ansietat, i que ens ajuden a entrenar els nostres pacients per controlar les seves respostes davant de les fòbies o pors irracionals.
Júlia Pascual. Especialista en fòbies, obsessions i trastorns d’ansietat i alimentaris.