“Tindré el coratge de travessar el dolor per sortir-ne i així tenir-te sempre viva en el meu record” J.Pascual
La pèrdua d’un ésser estimat provoca una invasió constant de pensaments, imatges i sensacions que generen un gran dolor i que cal un temps per ser relativitzat. Encara que cada persona és un món, hi ha una sèrie de símptomes que són compartits per la majoria en aquests casos.
Les persones que acaben tenint un dol patològic o que ens demanen acompanyament al seu dol solen fer voler desaparèixer el dolor. Però els duels deuen fer mal, si un es nega o no té el coratge suficient per patir no podrà acabar de sortir de tant de patiment. De fet intentant superar el dol sense travessar el dolor només et provocarà que augmenti més la sensació de buit, de solitud, d’impotència, de tristesa i de malestar.
Les persones que tenen la tendència a mostrar-se fortes i que amaguen sentiments davant dels altres són les que tenen més probabilitats de convertir aquest procés natural en un de patològic.
Recorregut cap a l’acceptació en la pèrdua d’un ésser estimat
Negació: És un procés en què no admet l’esdeveniment que ha passat. Amb incredulitat, l’afectat espera que tot hagi estat un somni i que tot torni ràpidament a l’antiga realitat. Fins i tot pot arribar a patir bloquejos que durin en el temps de manera perllongada.
Emocions fortes:És on comença la fase inicial de percepció de la nova realitat. Un cop passada la primera fase de negació, s’accepta el que ha passat i es generen sensacions i emocions com la ràbia, la ira i l’enuig que es poden tornar en contra d’un mateix i amb l’entorn més proper, perjudicant en la salut mental dels afectats.
Confusió: La barreja de tantes emocions provoca moments de dubte i confusió a la recerca de solucions. Hi ha cerca de culpables com podrien ser els metges en cas d’accident o fins i tot una culpabilitat del mateix afectat. Són exemples de solucions intentades que no són favorables per a la solució del trastorn.
Frustració i tristesa:Un cop s’ha passat per les dues primeres fases, les emocions es calmen i es comença a buscar inconscientment el difunt. És comú visitar llocs on s’han compartit moments junts i és aleshores quan comença la lluita contra el dolor.
Acceptació emocional:Per arribar a aquesta darrera fase cal un llarg recorregut i depenent de la persona, potser triguen anys. El nou començament es veu reforçat per l’experiència personal de la pèrdua severa, el sentiment d’haver-ho aconseguit i superat. Hom s’adona que la mort és part de la vida i comença a tornar-la a viure ia donar-li forma de nou.
El dol i la teràpia breu estratègica
- Culpabilitat
- Depressió
- Tristesa
- Por
- Desesperació
- Desesperança
- Manca de sentit de vida
- Enuig
- Desinterès per viure
- Addiccions
- Ira
- Afecta de manera directa
- Salut física
- Salut emocional
- Relacions interpersonals
- Influeix als projectes de vida
Protocol d’intervenció per pèrdua d’un ésser estimat
Amb el tractament intentarem canviar la percepció de la realitat actual del pacient. Els terapeutes en aquestes circumstàncies intentem acompanyar la persona que està de dol perquè eviti solucions que defugen el dolor, o que intenten treure’s l’última imatge o etapa del seu ésser estimat intentat lluitar només recordant els millors moments viscuts. Intentar evitar el dolor o bé intentar no recordar provoca justament més dolor i que més es fixin aquestes imatges desagradables.
Els processos de cicatrització no són fàcils d’aconseguir però podem arribar a aconseguir que aquestes cicatrius deixin de fer mal encara que la persona necessitarà de suport, eines i temps.
A través de la teràpia breu estratègica i EMDR, podem recomanar prescripcions com l’escriptura perquè la persona es va buidar explicant tot el que li agradaria haver dit al difunt i recordant coses que han passat junts
Una altra prescripció que fem servir és la que anomenem: la Galeria dels records, on convidem al nostre pacient que recordi i col·leccioni els records, els moments importants viscut amb el seu ésser estimat que ha mort. Així, fer diluir el rebuig que provoca l’autèntica realitat. És a dir, per poder aconseguir-ho cal travessar per la fase de dolor profund. Prescrivim als pacients recordar aquesta galeria de records en alguns temps estipulats i conduïm les conductes per portar-les on volem.
