“i si em pot passar alguna cosa? I si m’equivoco? I si he fet el ridícul? I si m’he deixat alguna cosa? I si no sento què hauria de sentir? I si per culpa meva ha passat això?…”
El dubte obsessiu compulsiu és un trastorn obsessiu compulsiu mental que s’inicia en forma de dubte a través d’una necessitat constant de comprovació. Dubtar en si és bo perquè ens ajuda i ens permet plantejar les accions del present i del futur o ens ajuda a pensar en allò que hem fet en el passat. El dubte és un motor essencial per desenvolupar la nostra creativitat i el nostre coneixement. Però, contràriament, també és el motor de l’obsessió.
Actualment tenim tendència a la hiper racionalització, és a dir, buscar el perquè de les coses que fem, o pensar més enllà del que és pensable solen ser els dubtes patològics que més veiem a la nostra consulta de psicología.
Detecció dels 4 tipus de dubte compulsiu
A la nostra experiència clínica detectem 4 tipus de dubte diferents:
- L´inquisidor intern: És el dubte que et fa culpable d´alguna acció que hagis fet, generant un sentiment de culpabilitat que no deixa de pertorbar-te.
- La perversió de la raó: El dubte que et fa plantejar-te la teva identitat, els teus sentiments o la teva manera de pensar o les coses o fets de la vida. Et vénen preguntes que potser tenies clares en el passat i ara les planteges generant molta inseguretat. Per exemple, si t’agraden persones del teu mateix sexe, si sents el que hauries de sentir pel teu marit, temes existencialistes (sobre la mort, sobre la vida, etc.).
- Saboteador intern: Manca de confiança amb un mateix. Sentint-te que no estaràs a l’alçada en alguna acció i que et portarà a cometre errors.
- Perseguidor intern: Dubtes que et poden jutjar o criticar o atacar i/o pressents que alguna cosa anirà malament o passarà una desgràcia.
Solucions que pots fer tu mateix contra la malaltia del dubte
Quan vénen dubtes de forma espontània i no hi ha respostes clares ni tangencials, aquestes creixen encara més i caiem en un terreny semblant a les sorres movedisses. Aquest símil és per aclarir que quan un intenta sortir d’un lloc complicat, el que provoca realment és l’efecte contrari, i t’endinses encara més en el problema. “més et respons les preguntes i més preguntes apareixen i més respostes cerques i més preguntes apareixen augmentant la inseguretat.”
A través de la teràpia breu estratègica la solució que oferim és intentar vèncer el problema sense combatre’l. Seguint el fil del símil anterior, el que caldria fer és quedar-se quiet, així i tornant de nou als dubtes obsessius, bloquejant les respostes quan apareixen les preguntes
Bloquejar la resposta quan apareixen aquestes preguntes traïdores font de l’obsessió sembla fàcil, però no ho és. Cal fer el procés de teràpia breu estratègica per ajudar la persona a ser capaç de bloquejar la resposta a aquestes preguntes perquè quan ja ho aconsegueix fer el dubte patològic perd força fins a la seva extinció. Aquest aprenentatge de dominar aquesta obsessió mental ho farem a través d’exercicis que la psicòloga prescriu al seu pacient.
