“No et preocupàries tant pel que altres pensen de tu, si t’adonessis com de poc ho fan” E. Rossevelt”
La fòbia social és un trastorn d’ansietat que es fa quan un té por davant de diferents situacions socials o se sent observat quan fa qualsevol acció en públic.
Hi ha diferents casos d’aquest tipus d’ansietat.
En primer lloc, quan es dóna en situacions socials previsibles i específiques estem davant una fòbia social específica. En segona opció, quan es pateix ansietat en qualsevol tipus de situació independentment del nombre de persones o lloc on siguis, l’anomenem fòbia social generalitzada, arribant a provocar de fins a una lleu ansietat a una severa.
A la nostra consulta de psicologia al llarg dels anys hem pogut destriar tres tipus d’aquesta por psicològica. El primer és aquesta persona que té por de descontrolar-se i que en conseqüència els altres se’n riuen. El segon amb un component més obsessiu és aquell que pensa massa i es bloqueja en qualsevol acte social. I hi ha un tercer cas, el que necessita més ajuda, l’anomenat obsessiu paranoic que transforma la por en una creença i pensen que seran jutjats, rebutjats o danyats en qualsevol situació
Cada persona que pateix aquesta problemàtica la tractem com un cas únic i irrepetible i hi adaptem l’estratègia. Per exemple, actualment ens trobem adolescents que pateixen ansietat social a la vida real però a la seva vida virtual, a les xarxes socials no es presenta. Cada cas és únic.
Simptomatologia d’aquest tipus de vergonya patològica
Les persones que pateixen l’ansietat social acostumen a estar tenses i desconcentrades provocant fins i tot sudoració a les mans i problemes gastrointestinals, fatiga, pèrdua de control, desafecció entre d’altres.
Els afectats tenen molta por de ser el centre d’atenció o d’avergonyir-se ells mateixos. Per tant, eviten situacions en què les pors es puguin convertir en realitat.
Els símptomes físics poden ser envermelliment, tremolors, vòmits i fins i tot micció forta reiterada. Aquestes persones estan molt preocupades que altres persones puguin notar aquests signes, fet que fa que aquests símptomes es tornin més pronunciats.
Principals causes de l’ansietat social
Com sol passar amb les malalties mentals, les causes no es basen en exclusivitat d’una, sinó que poden ser conseqüència de factors diversos i d’alguna experiència personal específica.
A continuació en podem llistar algunes de les més habituals:
- Predisposicions genètiques (herència)
- Trets de personalitat (per exemple, timidesa i por a situacions noves i desconegudes)
- Certs estils de pensament (per exemple, el diàleg interior que un mateix té, expectatives excessives d’un mateix, autoimatge negativa, fantasies catastròfiques pel que fa als efectes del propi comportament)
- Experiències traumàtiques amb altres persones (Haver estat objecte de burla, humiliació o exclusió dels altres)
- Esdeveniments de la vida estressants (per exemple, la mort d’un ésser estimat o una separació)
A nivell general, les persones que pateixen donen més importància a l’avaluació dels altres que a la seva pròpia percepció i estan constantment buscant la confirmació dels altres, però tenen aquesta por pronunciada a estar mancats d’estimació.
Protocol d’intervenció de la fòbia social
Des de la teràpia breu estratègica, tenim protocols específics per als tres tipus de fòbia social i en menys de 10 sessions resolem els problemes de manera breu i eficaç.
Com hem comentat anteriorment, les sessions que fem són breus però efectives.
Ens basem en tècniques amb què els nostres pacients es puguin desenvolupar de forma correcta en situacions estressants per a ells i afrontar-los de manera que reverteixin aquesta manera d’actuar en qualsevol situació canviant-los la seva percepció.
Per dur a terme aquest procediment farem que la persona entengui els efectes perjudicials que li genera el seu comportament en les diferents situacions a través de tècniques comunicatives com ara el diàleg estratègic. Involucrem la persona a treballar emocionalment diferents emocions per traspassar la barrera amb ell mateix i la gent amb què es relaciona.
Millorem la capacitat comunicativa, tant llenguatge verbal com no verbal per poder establir conductes socioafectives amb els altres i amb elles mateixes. La nostra metodologia ajudarà a agafar confiança a les persones perquè a través d’una hipnosi sense trànsit, indirecta, el que en diem comunicació persuasiva aconseguirem que la persona faci coses que abans no s’atrevia fer, i aquestes accions implicaran que se senti diferent i percebi el seu entorn de manera més funcional i menys amenaçadora.