Davant d’un problema que pot portar conseqüències fatals en les persones com l’assetjament laboral, violència psicològica o mobbing, al Centre Júlia Pascual utilitzem un enfocament terapèutic únic i efectiu. La intervenció terapèutica en casos d’assetjament laboral es modela sota la influència de la teràpia breu estratègica, una metodologia que es distingeix pel pragmatisme i els resultats concrets.
En comptes d’endinsar-se en llargues exploracions del passat, aquesta teràpia se centra a identificar i canviar patrons de pensament i comportament disfuncionals de manera eficient.
D’altra banda, al nostre centre som especialistes en el peritatge de casos d’assetjament laboral mitjançant la realització d’informes psicològics necessaris per recolzar casos de manera legal i fefaent.
L’assetjament laboral es pot manifestar a través de diverses figures dins de l’entorn professional, incloent-hi superiors jeràrquics, companys de feina o subordinats. No es limita a un únic perfil i pot sorgir en diverses formes, impactant negativament en el benestar emocional i el rendiment laboral de la víctima. La consciència i el ràpid peritatge de l’assetjament laboral i intervenció són fonamentals per contrarestar aquest fenomen en qualsevol nivell organitzacional.
En qualsevol d’aquests casos, els professionals del nostre centre adopten una perspectiva estratègica, treballant de manera col·laborativa amb els afectats per establir objectius clars i assolibles. La intervenció s’orienta a desentranyar les dinàmiques específiques que perpetuen l’assetjament, tot brindant als individus les eines necessàries per afrontar i superar la situació.
La teràpia breu, aplicada amb precisió, no només s’enfoca a alleujar el malestar emocional immediat, sinó que també busca construir recursos psicològics sòlids que permetin als individus enfrontar futurs desafiaments laborals amb resiliència i empoderament. En resum, la intervenció terapèutica s’erigeix com un far de suport estratègic, guiant les persones cap a la recuperació i l’enfortiment emocional.
Tipus d’assetjament laboral que es poden rebre tant en homes com en dones
A continuació, desglossem diverses manifestacions d’assetjament que poden afectar qualsevol individu, independentment del seu gènere, subratllant la importància de comprendre i abordar aquesta problemàtica de manera equitativa i comprensiva.
Assetjament descendent: Aquest tipus d’assetjament, força freqüent, passa quan un superior exerceix pressió o maltractament cap a un empleat. La disparitat de poder entre la víctima i l’agressor dificulta la capacitat de defensar-se davant d’aquestes situacions d’assetjament.
Assetjament horitzontal: Implica l’abús entre col·legues que comparteixen el mateix nivell jeràrquic. Aquesta situació pot sorgir en situacions de competència per un lloc de treball o una oportunitat de pujada
Assetjament ascendent: En aquest cas, un treballador que ocupa un càrrec superior experimenta fustigació per part d’un o més subordinats. Aquesta situació es presenta amb regularitat quan s’incorpora a un nou empleat per exercir un rol directiu en una empresa, i altres empleats que tenien aspiracions per a aquest lloc poden posar en dubte l’autoritat del nouvingut.
Assetjament mixt: Passa quan un treballador és objecte de fustigació per individus que ocupen diferents posicions jeràrquiques, ja siguin companys, superiors o subordinats.
Possibles conseqüències de l’assetjament laboral
Enfrontar-se a l’assetjament laboral pot deixar seqüeles psicològiques significatives a la salut mental dels afectats. L’estrès constant i la pressió emocional poden donar lloc a diverses conseqüències, entre les quals s’inclouen:
Ansietat i depressió: L’assetjament laboral pot desencadenar nivells elevats d’ansietat i depressió i afecta negativament el benestar emocional de la persona afectada.
Baixa autoestima: La constant crítica i menyspreu poden erosionar l’autoestima de la víctima, portant-la a qüestionar-ne la vàlua i la competència professional.
Insomni i problemes de son: L’estrès associat a l’assetjament laboral pot interferir en el son provocant insomni o dificultats per agafar el descans reparador.
Aïllament social: El sentiment de ser blanc d’assetjament pot portar la persona a retirar-se socialment, experimentant un aïllament que contribueix al deteriorament de la salut mental.
Problemes de concentració i rendiment laboral: La constant exposició a l’assetjament pot afectar la capacitat de concentració i rendiment a la feina, generant un cercle viciós de retroalimentació negativa.
Senyals que podrien indicar assetjament laboral
Identificar els senyals que podrien revelar la presència d’assetjament laboral és essencial per abordar ràpidament aquestes situacions. Aquí presentem una llista d’indicadors que podrien ser alertes primerenques:
Comunicació hostil o despectiva: La presència dun llenguatge despectiu, crític o humiliant per part de superiors o col·legues pot indicar un ambient laboral tòxic.
Exclusió social i professional: L’exclusió deliberada de reunions, esdeveniments o projectes importants pot ser una tàctica d’assetjament, minant la participació i la reputació de l’afectat.
Monitorització excessiva o micromanagement: Supervisió constant i detallada que va més enllà del necessari pot indicar una estratègia d’assetjament per desgastar i controlar l’empleat.
Difusió de rumors o xafarderies: La propagació d’informació falsa o perjudicial sobre un empleat, ja sigui de manera subtil o oberta, pot ser una tàctica d’assetjament per soscavar la seva credibilitat.
Negació de reconeixement professional: L’omissió deliberada de reconeixement per èxits laborals destacats pot ser una manera de desvaloritzar i menysprear l’empleat.
Intimidació o amenaces vetllades: La presència d’intimidació, amenaces subtils o insinuacions constants poden contribuir a un ambient de treball hostil.
Desqualificació pública: Criticar o menysprear un empleat en entorns públics, com ara reunions o correus electrònics, pot constituir una forma d’assetjament que afecta la reputació professional.
Augment injustificat de càrrega de treball: Imposar tasques excessives o poc realistes sense raó aparent pot ser una estratègia d’assetjament per generar estrès i esgotament a l’afectat.
Com actuar i demostrar els casos de mobbing?
Davant l’experiència de mobbing és crucial prendre mesures efectives per protegir la salut emocional i laboral. En primer lloc, documentar detalladament els incidents és essencial i proporciona evidència tangible. Buscar suport en recursos interns de l’empresa, com ara el departament de recursos humans, és un pas important per abordar la situació.
Si l’assetjament laboral persisteix, considera contactar-nos perquè et puguem ajudar, ja que som especialistes en peritar l’assetjament laboral i abordar un tractament efectiu.
Quines proves necessito per demostrar l’assetjament laboral
Per denunciar els casos d’assetjament laboral cal una recopilació de proves clares i evidents de manera exhaustiva. D’aquesta manera, juntament amb el teu advocat de confiança, es podrà avaluar la factibilitat i la viabilitat del cas de manera més efectiva.
- Correspondència escrita o electrònica: Guarda correus electrònics, missatges de text o altres formes de comunicació que evidenciïn el comportament d’assetjament.
- Testimonis: Identifica qui pot haver presenciat l’assetjament i estiguin disposats a testificar a favor teu. Les seues declaracions poden ser fonamentals.
- Registres d’incidents: Porta un registre detallat de cada incident, incloent-hi dates, hores, llocs i descripcions precises del que ha passat.
- Registres mèdics: Si l’assetjament ha afectat la vostra salut física o mental, conserva registres mèdics que demostrin la connexió entre l’assetjament i les condicions de salut.
- Informe pericial psicològic: Un de les proves més importants en aquests casos.
Què savalua dins de linforme pericial psicològic?
Un psicòleg especialitzat farà una avaluació exhaustiva del teu estat emocional i mental, brindant una anàlisi professional sobre com l’assetjament ha afectat el teu benestar psicològic. Aquest informe pericial psicològic és una avaluació professional realitzada per un psicòleg forense que té com a objectiu analitzar i comprendre aspectes psicològics rellevants en el context legal.
Aquest informe pot avaluar diversos aspectes, incloent:
- Impacte i estat psicològic de l’assetjament: El psicòleg examinarà com l’assetjament ha afectat emocionalment i mentalment l’individu, tot identificant possibles símptomes d’ansietat, depressió, estrès posttraumàtic o altres trastorns psicològics.
- Historial psicològic: Es revisarà l’historial psicològic de l’individu per determinar si hi havia condicions preexistents que podrien haver estat agreujades per l’assetjament laboral.
- Relació entre l’assetjament i la salut mental: S’establirà una connexió causal entre l’assetjament experimentat a l’entorn laboral i els problemes de salut mental presents, demostrant com l’assetjament ha contribuït al deteriorament de la salut psicològica de l’individu.
- Capacitat per al treball: L’informe pot abordar la capacitat de l’individu per exercir-se a la feina i com l’assetjament ha afectat el rendiment laboral i el benestar general.
- Credibilitat de l’individu: S’avaluarà la credibilitat de l’individu que presenta la denúncia, tenint-ne en compte la coherència en la narrativa i la consistència en les respostes.
- Recomanacions i tractament: El psicòleg pot oferir recomanacions per al tractament psicològic necessari i suggerir estratègies per fer front a l’impacte de l’assetjament.
La importància de la figura del psicòleg forense en casos
La figura del psicòleg forense en casos de mobbing és essencial per la seva capacitat per proporcionar una avaluació integral que abasta tant aspectes psicològics com legals. La seva experiència especialitzada permet una comprensió profunda de la interacció entre l’assetjament i l’impacte psicològic a la víctima. A més, actua com un pèrit imparcial, oferint una avaluació objectiva mitjançant qüestionaris generals que ajudaran a reforçar la credibilitat de les experiències narrades i aconseguir informació de la personalitat de la persona peritada.
El psicòleg especialista valida les vivències de la víctima i estableix una connexió clara entre el mobbing i els danys psicològics fent el comentat informe psicològic. També ofereix recomanacions valuoses per al tractament i estratègies per afrontar els efectes de l’assetjament, contribuint així a l’abordatge integral i just d’aquests casos en l’àmbit legal.
