“Evita convertir alguna cosa sa en insà”. J. Pascual
L’ortorèxia és un trastorn de conducta alimentària que provoca la necessitat de menjar sa amb conseqüències perjudicials a la vida diària d’aquestes persones, i redueixen gran part de la seva vida amb aquesta percepció. Es preocupen per la qualitat dels aliments que mengen i temen els additius químics, el sucre elaborat o un excés de greixos nocius als seus aliments. Amb aliments particularment saludables i acuradament processats, volen prevenir malalties com atacs cardíacs o contrarestar les seves pròpies intoleràncies (de vegades auto diagnosticades). Reflexionen durant hores sobre les taules de nutrició, verifiquen el contingut de vitamines dels aliments que mengen i intenten obtenir el que creuen que és més saludable.
Aquestes accions que poden no ser problemàtiques es converteixen en trastorn quan no es controla el nivell d’autoexigència i l’acte de menjar acaba sent un tràmit que no es gaudeix i que perjudica dràsticament qualsevol acte de la vida quotidiana.
La diferència entre el trastorn obsessiu i les persones que mengen sa
Pot arribar a ser confús on hi ha la línia divisòria entre una alimentació saludable i la forma extrema d’ortorèxia. Els aliments que algú amb ortorèxia podria voler evitar poden ser els mateixos que algú amb hàbits saludables, com ara evitar la ingesta de conservants, aliments artificials, sal, sucre, greix, productes lactis, altres productes animals, aliments genèticament modificats o aquells que no són biològics.
Evitar el menjar condueix a l’obsessió i costa massa temps i energia pensar i preocupar-se de què menjar. Algunes persones poden eliminar nombroses categories d’aliments i només menjar una quantitat molt petita de coses. Les persones amb ortorexia generalment estan menys preocupades per reduir les calories que per la suposada qualitat dels seus aliments. Passen cada cop més temps pensant en els aliments que necessiten comprar, especialment aquells que els dificulten portar una vida normal, fet que pot provocar una desnutrició perillosa.
Com que no sempre és possible renunciar completament als aliments o additius produïts industrialment, les persones que pateixen ortorexia sovint es tanquen en banda a través del seu comportament. La joia i el plaer de cuinar i menjar passen a un segon escalafó.
Una persona amb ortorèxia pot concentrar-se tant en la composició dels aliments i la seva preparació, que esdevé impossible menjar alguna cosa que no es prepari ell mateix. Això pot generar problemes com l’aïllament, ja que els afectats no volen menjar a les cases d’altres persones o restaurants perquè temen que el menjar no s’hagi preparat d’acord amb les seves idees. Fins i tot els pacients poden desenvolupar la sensació que ja no tenen el control de la vida.
Metodologia de les sessions per a l’ortorèxia
Tot es redueix al menjar sense gaudir-ne: Els qui pateixen d’ortorèxia tenen constantment la necessitat de menjar aliments saludables i equilibrats. Tota la rutina diària és plena de càlculs de calories, vitamines i oligoelements. Com a resultat, els afectats ja no poden gaudir del menjar, sinó que se centren a reduir-lo a la ingesta de les substàncies més necessàries i aparentment més saludables.
Comportament hipocondríac: Les persones que pateixen el trastorn no volen perdre pes amb el frenesí pel menjar, sinó prevenir malalties. Les víctimes sovint estan excessivament preocupades per la seva salut, que també és la raó per la qual els hipocondríacs són molt susceptibles al trastorn alimentari.
Volen fer-ne partícip al seu entorn: Els pacients són particularment incisius entre amics i familiars amb el seu ensenyament constant sobre l’alimentació saludable. Sovint critiquen els hàbits alimentaris de la resta.
Aïllament social: A causa de la compulsió de menjar constantment de manera saludable, els afectats solen distanciar-se del seu entorn. Sovint també són marginats pels amics perquè ja no poden suportar els seus hàbits alimentaris.
Control exhaustiu dels menjars: Els malalts prenen mesures extremes per protegir la seva salut. Sovint fins i tot eliminen la sal, el pebre, etc. del vostre menú. Quan els afectats han menjat el seu plat suposadament perfecte, se senten orgullosos i reeixits.
Aplicació de Teràpia breu ortorèxia
Com en tots els trastorns de conducta obsessius, totes les accions que fa el mateix pacient de manera reiterada i perllongada en el temps, i que al seu torn, el perjudica en els diferents àmbits de la seva vida, els protocols d’intervenció respectius s’han de fer de manera progressiva per aconseguir corregir-los totalment.
És important que el psicoterapeuta diagnostiqui la fòbia que fa comportar de manera compulsiva el pacient perquè a través de protocols específics il·lògics aconsegueixi desbloquejar la percepció que el pertorba. Es transmeten noves conductes per deixar de banda les solucions o conductes anteriors que no han funcionat. El psicoterapeuta estratègic haurà d’aconseguir flexibilitzar el rígid control que exerceixen aquests pacients en la seva relació amb el menjar.
