“Coneixem el problema a través del canvi»
Les experiències traumàtiques són presents en els infants i adolescents de manera concurrent. Al nostre centre ens interessa més saber com funciona el problema i com podem resoldre’l i no en el perquè passa. En la majoria dels casos en què s’inicia per la recerca del perquè el que succeeix és que la psicoteràpia acaba sent llarguíssima en el temps, ia més es crea l’efecte de culpabilització una cosa que no ajuda gens que tots cooperem per resoldre el problema del nen o nena o adolescent. En el model de teràpia estratègica no és cert que no interessi el motiu, però primer resolem el problema del nen i un cop fet, podem discernir com es va formar el problema. És a dir, coneixem el problema a través de la solució.
Amb l’estratègia de teràpia breu intentem ajudar a saber gestionar el comportament del nen i portar-lo allà on nosaltres volem. Per això la psicodinàmica no és eficient a crear un canvi, ja que parteix de la hipòtesi que és suficient obtenir consciència per a un canvi. Un pot ser molt conscient d’on prové un problema i això no vol dir que a partir d’aquell moment es deixi de manifestar.
Ajudem nens, nenes i adolescents a superar qualsevol problema que requereixi intervenció psicològica mitjançant teràpia breu estratègica. Realitzem dos tipus de sessió, únicament amb els pares o persones a càrrec sense que acudeixin directament els afectats o amb la presència dels nens juntament amb els progenitors. No és habitual que els petits estiguin sols a la teràpia.
Teràpia infantil que tractem
- Fòbia escolar
- Dificultat per dormir
- Por a la solitud
- Enuresi o encopresi
- Enuresis o encopresis
- Ansietat social
- Timidesa extrema
- Obsessions
- Trastorns opositius-desafiants
- TDAH
- Trastorns alimentaris
Metodologia de les sessions de psicologia infant juvenil
Quan no hi intervenim i caldria fer-ho:
Per exemple, quan un nen o un adolescent li falta el respecte als pares. Aquests, en comptes d’intervenir-hi, ho deixen passar. Pensen que ells també ho havien fet de petits i que és una situació normal de l’edat.
Quan intervenim i no ho hem de fer:
Per exemple, quan intentem dormir i no ho podem fer. Intentem no pensar, respirar bé i dormir obligatòriament. En intentar canviar un acte fisiològic que és natural, inhibeixes aquest propi acte i pot generar un problema.
Quan intervenim i ho fem de manera equivocada:
Per exemple, intentar concentrar-se en llocs que és impossible fer-ho. Cal saber triar els moments oportuns per fer-ho i en un entorn que faciliti aquesta acció.
Relació terapèutica entre entorn, nens i terapeuta
Dins dels trastorns psicològics que poden patir els nens, cal saber que el seu problema acaba afectant de manera directa el seu entorn més proper, també les emocions i les relacions de cadascun d’ells i el mateix afectat.
Una de les raons que pot empitjorar els problemes, és la cerca constant de culpables. Situacions amb causes relacionals entre l’escola i la família són casos molt recurrents. Aquest és un error ja que no podem buscar un culpable en tot això sinó que necessitem cercar solucions per contrarestar les actituds davant del propi problema.
Com hem comentat a l’inici, la teràpia breu estratègica treballa, com a primera maniobra, amb els nens de forma indirecta a través dels pares, si volem entendre el patiment que pateix el nen o adolescent, una de les qüestions bàsiques que hem d’incidir són els enllaços.
En casos que sí que necessitem una intervenció directa amb els petits, és important tenir un objectiu comú i fer-los sentir com un suport segur a través de la coherència, la fiabilitat, la responsabilitat, la proximitat no intrusiva i la claredat en els límits. Aquestes relacions terapèutiques també són extrapolables per als pares, l’escola o on es cregui convenient.
Protocol d’intervenció per a la reeducació pedagògica
A través de les prescripcions paradoxals, contradictòries o basades en creences, fem servir una metodologia que pot sorprendre pel que sembla il·lògica i irracional. D’aquesta manera facilitem una sèrie d’eines psicològiques perquè el problema es pugui resoldre. Per exemple, perquè un nen deixi de dir paraulotes, podem corregir-ho demanant-li que repeteixi l’insult diverses vegades al dia quan nosaltres volem. La intenció d’aquesta metodologia és portar el comportament del nen on volem deixant de banda la petició de prohibir l’acció. El fet de prohibir reflecteix una superioritat envers el pacient que en molts casos i tenint en compte que ens trobem en etapes de lluita per la identitat, no servirà per solucionar el problema.