“Menjar per gestionar les emocions funciona, per això un segueix fent-ho.” J. Pascual
L’obesitat és un problema físic relacionat amb l’estat d’ànim, aspectes psicològics i per causes genètiques. D’aquesta manera i des del nostre breu centre de teràpia breu, entenem que la psicoteràpia és un component important per poder superar aquesta malaltia. A través de la nostra metodologia donarem eines als pacients per intentar canviar la percepció de la realitat que han desenvolupat, i intentarem que el problema pugui ser resolt de manera eficaç. Intentem frenar els afartaments, crear, ensenyar i motivar per generar hàbits alimentaris saludables, integrar més exercici a la vida quotidiana i abordar els problemes d’autoestima.
Val a dir que l’obesitat està classificada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com una malaltia crònica de la qual es deriven altres problemes de salut i psicològics que poden afectar la vida quotidiana de les persones.
Un altre dels temes importants i que poden generar problemes psicològics a les persones obeses són els estigmes de la societat actual cap a l’aparença física com un indicatiu de persones que no es cuiden o tenen falta de moral.
Factors que poden influir en el desenvolupament de l´obesitat
Aspectes psicològics: La majoria de nosaltres sabem, quan ens disposem a menjar alguna cosa, si conté moltes o poques calories, és a dir, sabem si s’engreix ràpidament o no. En conseqüència, les persones que pateixen trastorns alimentaris, com l’obesitat, sovint experimenten una ingesta d’aliments molt limitada per la por d’engreixar-se. Aquesta prohibició conscient i voluntària juntament amb dietes miracle, generen solucions intentades que en contrapartida afecten encara més tota la situació ja que es prohibeix una activitat natural com la de menjar. En el grup dels que pateixen bulímia, hi ha aquest canvi de gran control i ruptura total del sistema de manera extrema en algunes ocasions. Al nostre centre de teràpia i dins de la nostra metodologia integrem l’obesitat dins de la bulímia en tenir paràmetres comuns. Un altre dels aspectes psicològics que se’n deriven és el fet d’estar subjectes a una societat amb uns cànons de bellesa estipulats principalment per les grans marques publicitàries i, per tant, per la societat. Se’ns mostra que un cos prim és un cos bonic, de manera que algunes persones limiten i controlen la ingesta d’aliments per acostar-s’hi.
Aspectes genètics: Algunes persones «metabolitzen» els aliments de manera diferent. Així, les mateixes quantitats de calories ingerides poden donar lloc a desenvolupaments de pes molt diferents.
Aspectes alimentaris: Com hem comentat anteriorment, les persones amb sobrepès no han de consumir més calories que les persones que no tenen problemes de pes però pot ser una de les conseqüències que iniciï aquesta malaltia. Això és degut principalment a l’increment de greixos, sals i sucres a la nostra dieta. Aquest fet, juntament amb l’activitat sedentària, pot comportar problemes de salut.
Teràpia breu per a l’obesitat: la dieta paradoxal
En l’aspecte psicològic una de les prescripcions que més funcionen i que receptem a les nostres sessions de psicoteràpia és la dieta paradoxal, sent a més molt efectiva en els nostres pacients.
És una prescripció il·lògica i que podria generar incredulitat davant de les persones afectades. De forma molt resumida, indiquem als pacients que mengin els seus aliments preferits i sense limitacions repartits en tan sols tres àpats, esmorzar, dinar i sopar. Amb aquesta metodologia treballem en contra de la percepció de la ment perquè actuï de manera natural en comptes que reaccioni a través d’accions prohibitives. D’aquesta manera el pacient anirà progressivament sentint que “Si es prohibeix el menjar acaba sent irrenunciable, però si se’l concedeix pot renunciar-hi”. Juntament amb ajudar-los que s’adhereixin a experimentar la dieta paradoxal, els ajudem a trobar plaer en una vida activa, en el moviment. Pensareu, a l’esport, de vegades, aquesta paraula per si mateixa en aquests pacients genera resistència, per això preferim dir, que concentrin buscar la salut a trobar el plaer en una vida activa. D’aquesta manera, aconseguirem que el pacient deixi de gestionar les seves emocions únicament amb el menjar, sinó amb altres accions més funcionals que generin més benestar.
