La restricció alimentària és un trastorn compulsiu de conducta alimentària que afecta tant homes com dones i es basa principalment en la reduïda ingestió d’aliments o per evitar de manera obsessiva el consum de determinats tipus d’aliments. Tot i que el percentatge de persones que el pateixen en la infància i l’adolescència és més gran que en altres franges d’edat, pot aparèixer en qualsevol etapa de la vida, fins i tot en l’ancianitat.
En un percentatge elevat dels casos aquest trastorn té l’origen durant la infància. I per això les mesures de prevenció s’han d’aplicar com més aviat millor, a una edat primerenca.
Les causes per les quals una persona pateix un problema de trastorn per evitació són diverses. Una de les més comunes o freqüents és la distorsió de la pròpia imatge i por d’engreixar-se. Es dóna principalment en nens i nenes, la l’etapa de la pubertat però també en altres etapes de la vida adulta, com el postpart, entre elles.
És molt freqüent trobar problemes de restricció alimentària pel rebuig a determinats aliments en funció del color, la textura o la forma. No es tracta d’una simple elecció per preferència o gustos, sinó que arriba a ser una obsessió i un problema greu que afecta l’alimentació i l’estat nutricional de la persona que el pateix. Hi ha pors exacerbades com el temor obsessiu a ennuegar-se també originen aquest problema.
Principals conseqüències del trastorn per evitació
És un problema que afecta sobretot la salut per manca dels nutrients que l’organisme necessita. Les conseqüències poden arribar a ser molt greus si s’arriba a un estat de desnutrició que afecta fins i tot la pròpia vida.
En nens i nenes, afecta el seu desenvolupament normal. I en persones adultes, a més a més, influeix en problemes per relacionar-se o socialitzar en determinats ambients.
Trastorns gàstrics, al·lèrgies alimentàries que se’n deriven i l’aparició d’altres trastorns de l’alimentació és freqüent entre els qui pateixen aquest problema.
També pot derivar en altres problemes de trastorns obsessius compulsius.
Simptomatologia de la restricció alimentària en un trastorn per evitació
En alguns casos la simptomatologia és compatible amb altres trastorns alimentaris. Per això és molt freqüent que un especialista avaluï si la causa és la restricció alimentària/trastorn per evitació o una altra. Especialment si afecta a adults que viuen sols.
- Pèrdua de pes visible i significativa o, a la infància, no augmentar de mida i pes de forma adequada a la seva edat.
- Debilitat.
- Problemes de salut relacionats amb la manca de nutrients.
Més fàcil és detectar els símptomes relacionats amb el comportament davant del menjar a la infància i adolescència o en adults que conviuen amb altres adults.
- Rebutjar aliments nous o altres coneguts per la seva mida, color o textura.
- Adoptar una dieta excessivament restrictiva, encara que els motius inicials són lògics.
- Saltar menjars i trobar excuses per no menjar.
- Obsessionar-se de seguir una dieta saludable i eliminar massa aliments o tipus d’aliments de la mateixa manera obsessiva.
- Anar al bany durant els àpats.
- Menjar molt poc.
- Reduir la dieta menys d’una dotzena d’aliments.
Prevenció a la infància i adolescència
És possible prevenir la restricció alimentària/trastorn per evitació? L’ideal és començar a la infància i mantenir l’alerta i continuar amb la prevenció al llarg de l’adolescència.
- Evitar que un progenitor faci dieta amb el seu fill o filla menor, sigui nen o adolescent. No sempre està preparat per entendre’l i es pot arribar a obsessionar o assumir això com una normalitat, no sent-ho.
- Portar uns hàbits d’alimentació familiar saludables, amb una dieta variada, desitjable i nutricionalment sana i equilibrada.
- Aprofitar l’etapa infantil d’acceptació de novetats i descobriment perquè tasteu aliments diversos.
- Treballar l’autoestima i el reconeixement del jo des de la infantesa.
- Comprar aliments i cuinar en família com a hàbit més de vida.
- Evitar comentaris negatius sobre l’alimentació en presència dels nens o adolescents, obsessionar-se amb eliminar de la dieta un tipus d’aliments totalment i renyar els nens per consumir-los a casa de familiars o al menjador escolar.
- No discutir a taula o durant els àpats de forma habitual
- Reforçar la imatge corporal saludable de nens i adolescents.
- Consulteu amb el metge per a un seguiment habitual del desenvolupament infantil i la detecció precoç de problemes de malnutrició o desnutrició.
Tractament de la restricció alimentària amb teràpia breu estratègica
L´abordatge d´un problema de restricció alimentària o trastorn per evitació requereix un tractament específic. Aquest sol incloure el tractament de la conducta i la creació de noves percepcions sobre la base d’observar les antigues solucions intentades que no han fructificat i recomanar prescripcions noves i que aconsegueixin canviar aquestes percepcions.
És essencial posar el focus en les solucions i cercar la participació, col·laboració i implicació del pacient per aconseguir bons resultats de forma ràpida. El tractament amb teràpia breu estratègica d’aquest problema se serveix dels recursos i eines del pacient per aconseguir aquests bons resultats en poc temps.
El suport de la família és essencial, especialment si es conviu, ja que la seva dieta o hàbits alimentaris poden influir en l’avenç més ràpid o lent del tractament.
