“Sóc capaç de controlar millor que els altres i no puc deixar de fer-ho, però he de confessar que m’asfixia”
Les persones amb TOC tenen un problema amb el control, no poden deixar d’estar pendents de coses constantment i exageradament. Aquest control, que provoca un descontrol i fa que es perdi la racionalitat de les accions, s’anomena solució intentada i té diverses opcions amb què es protegeix per afrontar la fòbia:
- Evitació preventiva.
- Control a través de rituals: per assegurar-se i retrobar accions.
- Fer participar la família en el problema i la conducta.
D’aquesta manera, el TOC és molt fàcil d’adquirir, tan sols repetint una cosa força temps i en un temps determinat es converteix en un hàbit. Si es repeteix una acció durant un temps, diverses vegades i se li atribueix un significat d’un hàbit, es converteix en compulsió.
El problema pot començar amb una lògica entenedora, però portada a l’excés es mantenen amb una lògica absurda.
Les persones que pateixen aquest trastorn sol començar amb una fòbia i el pacient es defensa daquesta por a través de rituals o accions a través de pensaments i evitacions. Funciona tan bé que les defenses no poden deixar de fer-la. En resum utilitzen rituals per vèncer la por.
Les persones de l’entorn al final també acaben patint i essent ostatges, fent-se partícips dels rituals de la persona que pateix TOC.
Classificació dels diferents tipus de rituals
1- Ritual propiciatori: Propicien que alguna cosa bona pot passar o propicien que res dolent pugui passar. Per exemple, esportistes o artistes que fan rituals per tenir èxit durant algun acte o torneig. Això provoca inseguretat.
2- Ritual reparatori: Aquesta persona que fa una cosa i després dubta si ho ha fet bé i ho torna fer. La temporalitat va cap al passat.
3- Rituals preventius: Aquesta dona que vol tenir la casa neta i té fòbia a la brutícia. Per superar això prèviament sempre estarà netejant.
Pautes d’intervenció pel TOC
Alguns casos greus es poden arribar a confondre amb problemes psicòtics, una altra malaltia diferent.
Nosaltres fem un diagnòstic operatiu per veure com funciona el problema i és que hem arribat a la conclusió que la persona afectada té un sistema de percepció del problema de manera disfuncional.
Cada toc té un protocol diferent i per diferenciar-los ja des de la primera sessió, ens basem en les pautes següents:
Veure si les obsessions es basen en una por o un plaer.
Quin tipus de rituals fa el pacient?
Seqüència temporal dels rituals.
Ho fan sols o amb la família?
Al nostre centre de TBE disposem d’un protocol específic per a aquesta psicopatologia on encararem el problema cap als rituals. Si el teu problema és il·lògic o irracional no utilitzarem mecanismes d’índole racional sinó que donarem una solució que utilitzi la mateixa il·logicitat del problema i per tant recomanem accions que poden semblar il·lògiques però de forma espontània solucionaran el problema.
En conclusió, podem dir que cal intervenir primer a treure els rituals d’acció i enfrontar el pacient a les seves evitacions i no pas per tractar la fòbia que li provoquen aquestes proteccions.
