Hi ha persones que s’aixequen cada matí amb ansietat i angoixa. Persones que perceben anar a la feina com anar a un camp de batalla, no per les metes, sinó per l’abús de poder i les faltes de respecte. Persones que tenen caps que en comptes de valorar-los, els intimiden, en comptes de motivar-los els infonen la por.
L’assetjament laboral, bossing o mobbing seria aquella situació en què s’assetja un treballador/a en concret de manera contínua i reiterada.
Aquesta situació afecta la salut psicològica i física de la persona, així com el seu exercici laboral. Perquè es consideri assetjament laboral:
- Deu existir una forta intenció de fer mal.
- Les conductes hostils deuen produir-se amb una freqüència elevada, en nombroses ocasions i en un període de temps llarg.
Diferents formes i expressions que pot adoptar l’assetjament laboral o mobbing
L’assetjament laboral el pot exercir tant un home com una dona.
Hi ha diferents tipus d’assetjament dins l’àmbit laboral:
- Assetjament descendent: És el tipus d’assetjament més comú i passa quan un superior assetja un subordinat. La relació de poder asimètrica entre víctima i agressor fa que sigui més difícil defensar-se de l’assetjament.
- Assetjament horitzontal: Implica l’abús per part d’un company que està al mateix nivell jeràrquic. Això pot passar quan els treballadors competeixen per la mateixa feina o promoció.
- Assetjament ascendent: En aquest cas un treballador amb un lloc superior és atacat per un o més subordinats. Això sol passar quan es contracta un nou treballador per a un lloc directiu en una empresa. Si altres empleats volien la feina a què ha accedit el nou treballador, poden posar en qüestió la seva autoritat.
- Assetjament mixt: Ocorre quan un empleat és atacat per persones de diferents nivells jeràrquics, com companys i superiors o subordinats.
Tipus de personalitats en els caps que actuen així:
Per poder detectar-los i diferenciar-los, t’expliquem els 3 tipus de “caps tòxics” més comuns:
- Cap Narcisista: És aquell que té una necessitat excessiva d’atenció i una clara manca d’empatia. Necessita complerts i elogis constants si no són durs i agressius. Treballa amb persones que el fan sentir que ho fa tot bé. Sol crear equips i triar treballadors més incompetents i incapaços que treballadors competents i assegurances de si mateixos. Als competents els explotarà i els criticarà i s’encarregarà que ningú no els copiï. Sempre deu sentir que ell és qui mana i els altres no són millors que ell. Sol creure’s més important del que realment és, que és especial i diferent de tots els altres. Com a eina de control sol fer servir una actitud agressiva per mostrar superioritat. Aquest cap es percep com un tot i els altres són les seves eines per continuar brillant més. D’aquest tipus de cap he desenvolupat tota una classificació que podeu veure al llibre “Els narcisistes i tu : aprèn a gestionar-los en tots els àmbits de la teva vida”.
- Cap Paranoide: Aquell que desconfia de tots els seus empleats i té un comportament paranoide. Sempre interpreta de manera negativa qualsevol proposta o intenció dels seus treballadors. És extremadament suspicaç i extremadament controlador amb tot lequip. Sol pensar que tard o d’hora l’acaben traint o errant greument. Es pot mostrar de dues maneres: 1) està sempre a la defensiva i sol comunicar-se poc o res amb el seu equip, 2) lluita constantment i no dubta a criticar i atacar qui faci falta si fan alguna cosa que sigui dubtós per a ells. li>
- Cap Psicòpata: És aparentment encantador. La realitat és que és altament funcional ja que no tenen cap remordiment a acomiadar el personal i atribuir-se els èxits dels seus treballadors. Acostuma a actuar de forma malintencionada amb els treballadors més febles. Té moltes habilitats de comunicació, manipulació i engany. Se centra a aconseguir els objectius i les persones del seu equip són els peons per assolir-los. Sacrificaran qualsevol membre de l’equip o els posaran a prova, sense cap sentiment de culpa, perquè aconsegueixin els seus objectius com més aviat millor i amb el menor cost possible. Els agrada i gaudeixen jugant amb els seus treballadors per explotar-los o treure’n beneficis extres per als seus interessos personals que no tenen res a veure amb l’àmbit laboral. Farà tot el que estigui a les mans per sentir-se cada cop més poderós i dominant mentre que els seus treballadors cada vegada estaran més confosos i se sentiran cada cop més titelles i més incapaços de sortir de l’organització. No ho sabran explicar però es reconeixeran abduïts, se sentiran en deute, alguns fins i tot enamorats pel seu líder, però sentiran que sortir d’una organització laboral així és molt complicat.
Testimonis en primera persona de pacients que han patit mobbing
A continuació exposem dos exemples de pacients que han passat pel Centre de Júlia Pascual, i que han patit les conseqüències de tenir un “cap/tòxic/a”:
Ricard, jove que treballa a l’Administració coordinant projectes tecnològics. Ha patit durant mig any la inestabilitat d’una cap tripolar, comportant-se amb crits, plors i discussions repetides. Ricard exposa: ”Perdia els nervis i es desbocava. No sabia delegar, ho volia controlar tot i era un total caos, amb nul·les condicions per gestionar un grup i canvis de plans constantment”. Ho explica en passat atès que va anar a direcció exigint un canvi de responsable d’àrea, si no es veuria obligat a deixar la feina. Finalment, li van adjudicar un altre responsable d’àrea.
“M’enviava whatsapps a mitjanit, els dissabtes, amb canvis de plans i exigències irracionals. No dormia. Això abans no passava i és intolerable que s’hi accepti. Era per enganxar-se un tret”.
Maria arriba a consulta, arrossegada per l’ansietat i l’estrès, explicant que al seu cap “se li han creuat els cables”. L’excloïa dels projectes, les responsabilitats i les tasques. “Desconfiava sense raó”, exposa Maria.
Gràcies a acudir a teràpia va entendre que el seu cap es tractava d’una persona amb perfil “paranoide”, amb por de perdre el control i sense permetre que ningú li pogués “fer ombra”.
Si et trobes en una situació de malestar i patiment a l’àmbit laboral, des del Centre de Júlia Pascual, et recomanem que demanis ajuda a un professional de la psicologia. Finalment, et recomanem que si vols augmentar els teus coneixements sobre el tema, pots trobar més informació al meu llibre “Els narcisistes i tu”.
Júlia Pascual, experta a abordar casos d’assetjament laboral i directora del Centre de Teràpia Breu Estratègica Espanya.
