El concepte de dissonància cognitiva fa referència a la sensació de malestar o incomoditat que experimenta una persona quan les creences, actituds i els seus comportaments entren en conflicte o bé quan les seves accions contradiuen les seves creences o valors.
La teoria de la dissonància cognitiva la va desenvolupar Leon Festinger a la dècada de 1950; va suggerir la tendència natural que tenen les persones a buscar coherència als seus pensaments, creences i accions.
Podem observar la dissonància cognitiva en diferents aspectes i situacions de les nostres vides. Si aquesta es perllonga en el temps es pot desenvolupar un gran malestar juntament amb simptomatologia ansiosa i depressiva. Alguns exemples:
- Decisions personals: es pot experimentar dissonància cognitiva quan cal prendre decisions importants. Per exemple: haver de decidir si canviar de lloc laboral amb millor salari però lluny de casa, o bé quedar-te on ets més estable ia prop de casa.
- Relacions interpersonals: es pot experimentar dissonància cognitiva en relacions personals; com ara quan veus coses negatives d’algú que no esperaves que tingués.
- Creences i valors: quan una persona es troba en la situació en què les seves accions van en contra de les seves creences o valors. Per exemple algú que es considera a si mateixa ambientalista compromesa però segueix fent accions que generen un impacte negatiu al medi ambient.
La dissonància cognitiva es pot manifestar en una àmplia gamma de situacions de la nostra vida diària; quan hi hagi un conflicte entre allò que creiem, desitgem, valorem i les nostres accions o realitats percebudes.
Tres causes d’aquest autoengany
Són tres les causes principals per les quals es pot arribar a manifestar la dissonància cognitiva. Tot i això, algunes de les més comunes són:
- Conflictes entre creences i valors: Quan les nostres accions no estan alineades amb les nostres creences o valors.
- Justificar accions o decisions: De vegades hem de justificar les accions passades, encara que creguis que no vas actuar de forma correcta.
- Pressió social: Es pot donar quan una persona se sent obligada a comportar-se de certa manera per poder encaixar en un grup o complir certes expectatives dels altres.
Com resoldre la dissonància cognitiva? les 4 claus
Per poder superar la dissonància cognitiva primer hem de saber que és un procés gradual en què hem de reduir la tensió entre les creences i accions. Tot seguit exposem un conjunt d’estratègies i accions que podeu fer per dissipar aquest malestar:
- Reconèixer les discrepàncies: El primer pas seria reconèixer el conflicte, ser-ne conscient i acceptar-lo com un problema que necessita abordatge.
- Reavaluar les nostres creences: reflexionar sobre les nostres creences i valors fonamentals i determinar si realment estan en conflicte amb les nostres accions.
- Considerar alternatives: explorar diferents alternatives o accions que et puguin ajudar a alinear accions amb creences i valors. Això implicaria modificar el teu comportament, prendre decisions diferents o buscar solucions creatives per resoldre’l.
- Acudir a un professional de la psicologia expert de teràpia breu estratègica. Fem servir una comunicació que canvia a través de la tècnica del diàleg estratègic on aconseguim fer-te veure la teva situació des d’un nou punt de vista. I com? A través d’una comunicació suggestiva i hipnòtica aconseguim que visquis una experiència emocional correctiva que fa que et sentis diferent i provoquen inevitablement en tu un canvi de perspectiva. I aquest canvi de perspectiva, aquest clic fa que vulguis fer (accions) diferents de les que solies fer des de la primera sessió. Perquè recorda que si vols canviar alguna cosa no pots aconseguir-ho fent sempre el mateix, sinó que t’has d’atrevir fer alguna cosa diferent per canviar.
Així que, si et trobes en una situació on sents que les teves creences i accions estan en conflicte i que t’està resultant complicat gestionar-ho, et recomanem que consideris parlar amb un professional de la psicologia. Des del Centre de Júlia Pascual us volem oferir la nostra ajuda, des de la teràpia breu estratègica o coaching estratègic perquè aquest malestar es pugui dissipar.
Paula Hidalgo. Psicòloga Sanitària especialista en Teràpia Breu Estratègica.
