“La felicitat no és evitar l’esforç, sinó donar-li sentit”. Júlia Pascual
La llegenda explica que Hèrcules es trobava reflexionant sobre el seu destí en una cruïlla de camins. Dubtava sobre quin sender prendre quan van aparèixer dues deesses. Una d’elles, anomenada Kakia, s’hi va abalançar prometent-li una vida fàcil, plena de luxes i plaers. No s’hauria d’esforçar ni enfrontar a cap perill.
L’altra, Arete, li va explicar que el camí que ella oferia seria llarg i difícil, ple d’obstacles i desafiaments. Però també li va dir una cosa que en marcaria el destí:
“Res realment bo i admirable és ofert als humans sense esforç i dedicació.”
Hèrcules va triar el camí d’Arete, el camí de la virtut. Va acceptar la dificultat, la disciplina i el sacrifici com a eines per créixer.
Cadascun dels seus dotze treballs es va convertir en una oportunitat per desenvolupar coratge, saviesa i fortalesa interior.
I explica la història que, després de morir, el totpoderós Zeus va quedar tan impressionat amb el seu exemple de vida, que el va elevar a la categoria de déu.
Hèrcules havia triat el camí més ardu, i en aquest camí va descobrir la seva veritable força.
El mite d’Hèrcules, una metàfora per a la vida moderna
Aquesta faula és una metàfora atemporal. Avui, igual que llavors, seguim en aquesta mateixa cruïlla de camins. Podem triar el camí fàcil, ple de recompenses immediates, o el camí de l’esforç i la superació.
Vivim en una societat on el plaer instantani ha esdevingut trampa: l’scroll infinit, les sèries en bucle, les xarxes socials, les compres o els videojocs.
Petites dosis de satisfacció que ens allunyen, de mica en mica, de la nostra capacitat de tolerar l’esforç, de construir alguna cosa que valgui la pena.
Confonem plaer amb felicitat, quan en realitat la felicitat autèntica neix de la realització, del propòsit, de la sensació d’estar avançant cap a alguna cosa valuosa.
L’autoexigència com a virtut
Des del Coaching Estratègic, defensem una visió diferent de l’autoexigència: no com a càstig, sinó com a forma de compromís amb la vida. No es tracta d’aspirar a ser perfectes, sinó d’acostar-nos conscientment a aquesta idea inabastable, fent-la servir com a brúixola.
La perfecció no és el destí, sinó l’horitzó que ens guia.
L’autoexigència, quan és sana, no ens desgasta, sinó que ens enforteix. Ens permet trobar aquest equilibri entre l’esforç i la joia, entre la disciplina i el plaer d’avançar. Ens recorda que cada obstacle és una oportunitat per créixer, i que el veritable valor és seguir caminant, fins i tot quan el camí es posa costa amunt.
Escollir el camí d’Arete
Cada dia tornem, sense adonar-nos-en, a aquesta cruïlla de camins. Podem deixar-nos arrossegar pel fàcil, o triar el sender més exigent, el que ens fa créixer. El Coaching Estratègic ens ajuda a donar direcció a aquest esforç, a connectar l’acció amb el propòsit perquè l’exigència no es converteixi en pes sinó en motor.
Com Hèrcules, podem decidir enfrontar-nos als desafiaments no per patir, sinó per descobrir del que som capaços. Perquè a la vida, la veritable felicitat no és evitar l’esforç, sinó donar-li un sentit.
Júlia Pascual. Psicòloga i Referent de la Teràpia Breu Estratègica a nivell internacional.
