“L’avidesa és un refugi emotiu: és el senyal que alguna cosa ens està devorant” Peter Vries
L’alimentació és lluny de ser només una necessitat fisiològica. Els nostres hàbits i conductes alimentaris al contrari estan profundament arrelats en i condicionats per la cultura, les normes i els principis de la societat a què pertanyem. Les nostres societats occidentals del segle XXI estan caracteritzats per fenòmens de
globalització, individualització, sedentarisme i influències considerables de les necessitats del mercat de vendre als seus productes, o sigui de la publicitat i del màrqueting.
Què és la Síndrome del menjador nocturn?
Dins aquest context social apareix un nou “hàbit alimentari” problemàtic per al qual s’observa fins i tot una certa normalització. Es tracta de la tendència a concentrar gran part de la ingesta alimentària al final del dia, sobretot després del sopar i/o en plena nit mentre es menja molt poc durant la resta dels àpats diaris.
Aquest “hàbit” s’ha reconegut recentment com un trastorn de la conducta alimentària i ha trobat el 2013 la seva entrada al Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-V). La Síndrome del menjador nocturn, també coneguda com NES per les sigles en anglès (Night Eating Syndrom), o de forma divulgadora Atracó nocturn.
La importància de detectar-ho per començar a intervenir es deriva de les serioses conseqüències de salut per a qui ho pateix, atès que aquesta síndrome sol produir importants afectacions i pertorbacions dels bioritmes hormonals de la nutrició i del son, afavorir malalties d’ordre metabòlic com la diabetis , alterar tant els nivells de colesterol com també els estats dànim. Per tant, afecta directament algunes necessitats bàsiques de l’ésser humà per viure plenament. Les pertorbacions del ritme circadià, és a dir del cicle natural entre somni i vigília, així com les implicacions que sembla tenir amb el desenvolupament i l’empitjorament de transtorns com de l’obesitat, de la depressió, de l’ansietat i del somni, el converteix en un problema que desperta cada cop més l’atenció dels professionals de la salut.
Tipus de menjadors nocturns
Diferents tipus del menjador nocturn Stunkard (1955) va ser el primer a descriure aquesta conducta alimentària. No obstant això, per la variabilitat d’aquesta pràctica, es van trigar a classificar-lo com a trastorn. El 2004 es van arribar a identificar alguns subtipus de la síndrome en funció dels patrons preponderants observats:
Menjador compulsiu de tarda i nit
Són persones que senten cap o poc gana matutina i mengen poques quantitats durant els menjars diaris. Com més avança el dia, més es desperta la gana i comencen a consumir la major part de l’aportació calòrica a la tarda i la nit fins i tot fins al moment de agafar el son. Aquests moments se solen acompanyar de conductes compulsives respecte al “picoteig” nocturn.
Menjador nocturn ansiós
Es tracta de persones que se senten ansioses durant l’“atracó nocturn” degut a alguna situació estressant que va passar durant el dia o que els preocupa en general. El menjar en aquest cas es converteix en un tranquil·litzant aparent que procura la sensació de poder adormir-se i descansar amb més facilitat.
Menjador nocturn per antulls
Semblant a les sensacions que s’experimenta quan es pateix alguna addicció, els menjadors nocturns per antulls descriuen la seva alimentació nocturna com un antull específic que els resulta incontrolable. Així, l’enrenou es caracteritza per satisfer aquest antull amb la ingesta d’alguns aliments de preferència.
Menjador nocturn per la creença del tot o res sobre el somni
Aquestes persones, semblant a les que pateixen insomni, estan especialment preocupades per no aconseguir les hores suficients de descans i de son. Se senten molt cansats. La diferència és que els menjadors nocturns senten i estan convençuts que les ingestes nocturnes els ajuda per agafar el son o tornar a adormir-se quan s’aixequen en plena nit.
En els casos més severs les persones no es poden impedir d’aixecar-se fins a diverses vegades a la nit amb l’impuls irrefrenable de buscar menjar i la convicció de no aconseguir descansar si no “picotegen” alguna cosa.
A la diferència amb el trastorn per atracó, se solen ingerir els aliments en racions més petites. Aquestes no obstant això se sumen o en la durada d’un episodi o pel nombre d’episodis que sol haver-hi durant la nit.
Sigui quina sigui la configuració, tots tendeixen a faltar gana matutina ia ingerir gran part de l’aportació calòrica diària, entre el 25% – 35% en hores vespertines i nocturnes. També comparteixen el fet de no aconseguir deixar de fer aquestes alimentacions nocturnes que no només afecten el benestar, sinó que causen patiment i provoquen serioses implicacions per a la salut en general.
Factors de risc per desenvolupar l’atracament nocturn
Estudis recents i transversals (Saraçli et al. 2015; Runfola et al. 2014) van identificar entre altres, els factors de risc següents:
- Alts nivells d’estrès o ansietat
- Patrons del son endarrerits o desorganitzats
- Patrons de l’alimentació desorganitzats
- Antecedents personals de Trastorns de la conducta alimentària
- Antecedents personals de Trastorns de l’espectre autista
- Trastorns de la imatge corporal
- Ús concomitant de substàncies
- Conductes compulsives
- Problemes socioeconòmic
Com esmentat a dalt, l’alimentació és una part fonamental de la nostra cultura i segons allò que vam aprendre al llarg de la nostra vida, pot representar una manera de regular les nostres emocions, o de fer-nos sentir més segur a l’hora d’enfrontar-nos als problemes de la vida. No és a l’atzar que fins i tot en el llenguatge trobem nombroses referències per endolcir la vida quan ho necessitem. D’aquesta manera, els aliments de predilecció per a les atraconades nocturnes, sovint són els hipercalòrics, els que estimulen directament el sistema de recompensa del cervell i ens fa sentir bé, encara que només a molt curt termini. Posteriorment però els atracones solen ser viscuts amb sentiments de culpa, d’angoixa i de penediment atès que la persona és conscient de les seves accions sense sentir-se capaç de controlar-lo. En aquestes condicions, el vespre, en lloc de representar un moment de tranquil·litat i de descans, es pot a més convertir en el començament d’un malson del qual no es aconsegueix despertar.
Experimentar a repetició que els nostres esforços per solucionar un problema estan fallant, afecta de manera considerable la imatge que tenim de nosaltres mateixos, la nostra autoestima i afavoreix el desenvolupament de trastorns de depressió i ansietat.
Com et podem ajudar mitjançant la psiconutrició?
Quan una solució no funciona, seguir amb ella no només no ens ajuda a resoldre el problema, sinó que a més l’empitjorés.
Si estàs intentant controlar el teu estat d’ànim, el teu pes, el teu somni o el teu nivell d’estrès a través de l’alimentació, o si estàs notant que malgrat els teus intents per deixar d’atracar-te no aconsegueixes tornar a menjar amb regularitat, no dubtis en cercar ajuda professional, tenim un equip especialitzat en psiconutrició estratègica. Com hem explicat, el fet de concentrar gran part de la teva alimentació diària al final del dia o en hores nocturnes té conseqüències serioses per a la teva salut física i psicològica.
Al nostre centre disposem d’un equip pluridisciplinari de psicòlegs, nutricionistes i psiquiatres especialitzats en acompanyar persones que pateixen diferents trastorns de la conducta alimentària (TCA’s). Us acompanyem des de la Teràpia breu estratègica, proposant exercicis i experiments específics a mida perquè pugueu tornar a agafar les regnes de la vostra vida. Valorarem i estudiarem com funcionen els vostres propis “cercles viciosos” així com aquestes “psicotrampes” (Nardone) que contribueixen a mantenir els patrons perjudicials d’alimentació i us impedeixen tornar a trobar un equilibri més saludable i sostenible.
Katrin Müller. Psicòloga, Psicoterapeuta i Coach Intercultural. Nr. Col·legiada 17882
