“La família no es tria; però si es tria si patir-la o gaudir-la o les dues coses a estones” J. Pascual
A la consulta de teràpia breu estratègica de Júlia Pascual abordem tot tipus de problemes familiars, on ens encarreguem de tenir una visió circular de totes les relacions entre ells i els problemes que se n’han derivat. L’objectiu principal és construir i compartir conjuntament la mateixa percepció de la realitat problemàtica per poder anar tots cap a la mateixa adreça i aplicar les mateixes solucions per solucionar la problemàtica.
La comunicació i construir un objectiu comú entre tots els membres és fonamental per evitar culpabilitzar ningú, però si responsabilitzar tothom per al canvi. Es pot fer psicoteràpia familiar amb un sol membre o diversos membres de la família.
En què consisteix la teràpia breu estratègica familiar
Entendre el model familiar: Cal analitzar el tipus de model de família que tenim davant de cada cas per poder generar prescripcions en cada cas. Hi ha models antagònics entre si com poden ser els més democràtics o els més autoritaris i dominants.
Concentrar-se en la solució: Des del primer moment l’objectiu que tenim com a terapeutes és trobar una solució efectiva per al membre o els membres de la família, evitant en tot cas cercar culpables que ens farien desviar-nos del principal objectiu i així perdre un temps molt valuós. En definitiva, cal cercar les coses positives de cadascú perquè se sentin a gust i es pugui generar una cooperació que facilitarà tot el procés de teràpia breu.
Revisar les solucions intentades: Cal cercar mètodes diferents, conèixer les solucions intentades que han anat provant anteriorment ja sigui entre ells mateixos o juntament amb altres terapeutes per no repetir en receptar prescripcions que són semblants. D’aquesta manera, allunyar-los justament de tot el que han fet a través de prescripcions diferents, il·lògiques o contradictòries per canviar-los la percepció actual.
Establir objectius comuns: Sabent que cadascun dels membres en pot tenir una de diferent, cal consensuar objectius des de les primeres sessions amb ells per poder arribar a bon port. Amb això aconseguirem claredat i veure l’evolució de cada situació familiar.
Entendre cada cas com a diferent: La utilització d’eines resolutives no són vàlides per al mateix tipus de cas ja que les persones són diferents, i potser el que funcioni amb una amb l’altra sigui un fracàs. Per això és important ser coneixedors de l’entorn familiar, introduir-se a conèixer la seva manera de ser i les seves vides per poder construir teràpies específiques.
Entendre la complementarietat, el sistema familiar: Les famílies són un sistema amb peces molt diferents que conviuen i es relacionen entre ells pel que és de vital importància que cadascuna no desestabilitzi durant el procés i per això no podem culpabilitzar cap membre sinó no sortirem del cercle viciós que ha provocat el problema. Tots ells han estat cooperadors d‟aquesta situació i ells mateixos seran capaços d’arribar a una solució.
Escoltar els pacients: Per molt obvi que sembli, confiar en els pacients i recalcar que es pot sortir d’una situació, farà que vegin en nosaltres un suport que els generi confiança per tirar endavant la situació.
Assistència de membres a les sessions No cal l’assistència de tots els membres, hi ha ocasions en què pot ser que algun d’ells no vulgui assistir-hi. En aquests casos, es treballa amb els que vénen i se’ls recepta prescripcions per millorar la situació i que influeixi directament altres membres de la família. També fem sessions individualitzades per conèixer els problemes de cadascú.
Quan acudir a psicoteràpia familiar
En el cas de símptomes crònics greus, que també poden requerir suport mèdic, les teràpies individuals solen ser més útils, encara que també s’utilitzen les teràpies grupals entre familiars per aprofundir les connexions familiars. El mateix s’aplica als trastorns de personalitat més greus, els trastorns obsessivocompulsius o les experiències traumàtiques.
En els casos que es puguin examinar individualment serà a través de perspectives sistèmiques per millorar un equilibri mental tant amb ell mateix com amb el seu entorn més proper.
