“Construeix una estabilitat dins de la inestabilitat, una inestabilitat dins de l´estabilitat” Petrini
Per entendre de manera més precisa aquest tipus de desordre mental, Giorgio Nardone fa un paral·lelisme molt interessant comparant el trastorn borderline amb un malabarista que va caminant sobre una corda fluixa però que aquest, en comptes de caminar amb una barra d’equilibri, van sense ella i el seu comportament i estat emocional al llarg del dia oscil·la de forma dràstica sent una autèntica muntanya russa al seu dia a dia. Conseqüentment, d’aquesta corda molts cauen arribant a tindre brots psicòtics o una mentalitat suïcida.
Quan analitzem aquesta analogia i en referència específica a la barra estabilitzadora, podem extrapolar-ho a la vida real cap a dos pilars fonamentals que serveixen d’eix d’equilibri. Aquests dos pilars es complementen entre si, un és l’ajuda del psicoterapeuta i l’altre a través d’un indispensable treball sistèmic és l’entorn de la persona per ajudar-la a millorar el seu equilibri emocional.
Sense aquest treball complementari, la persona afectada acabarà sent dependent d’un psicoterapeuta, generant una dependència terapèutica perjudicial i accentuant un símptoma típic d’aquest tipus trastorn, convertint alhora el professional en un ostatge.
Radiografia d’una personalitat borderline
Les persones que pateixen un trastorn borderline són aquelles que tenen tot un conjunt de simptomatologies de què és complicat entendre quin problema específic pateixen. En altres paraules, el psicòleg s’adona del desordre emocional que presenta la persona, però no l’acaba d’establir en algun en concret.
Piero Petrini en referència als borderline diuen que són aquelles persones que construeixen una estabilitat dins de la inestabilitat i una inestabilitat dins de l’estabilitat. Estem davant de persones que tenen una comunicació i fan accions constantment contradictòries.
Per això calen uns professionals i terapeutes molt competents, a causa de la necessitat de disposar d’alts coneixements a nivell tècnic, tant d’estratègia com d’una comunicació ambivalent que no és fàcil de fer. El professional ha de tenir una forta personalitat carismàtica, així el pacient tendirà a admirar i respectar. En cas contrari, es convertirà en un altre ostatge ja que són persones que pateixen molt i fan patir els altres, afegint-los que disposen d’una sensibilitat i intel·ligència superior a la majoria, incapacitant-ne la gestió i fent-los perillosos per al seu entorn.
Tractament per a les 7 problemàtiques emocionals dels casos amb Borderline
1- Modalitat antisocial: Són persones transgressores, els agrada violentar els límits, són cercadors de sensacions, de polèmiques i perden el control de les coses a través de conductes impulsives.
2- Paranoies persecutòries: Dubte de tot el que li succeeix al seu entorn de manera perjudicial.
3- Dependència emocional: Necessiten també l’afectivitat de les persones i familiars.
4- Obsessiva-compulsiva: No aconsegueixen controlar els seus comportaments.
5- Abús de substàncies: Dependència de drogues que comporten conductes perilloses.
6- Autolesions: Per enfrontar-se als dolors emocionals.
7- Histriònica-narcisista: Volen cridar l’atenció i sentir-se superior per amagar-ne la fragilitat emocional.
Els pacients poden tenir totes aquestes set conductes o només alguna. Des de la teràpia breu estratègica solucionarem aquestes simptomatologies aplicant protocols específics per a cadascuna, però paral·lelament caldrà fer una feina per agafar estabilitat emocional i personal. En aquest sentit amb sessions breus es resol i es cura però l’estabilitat emocional és una part que requereix terminis més llargs per tenir un control eficient del pacient amb 2, 3 mesos més per prevenir la construcció de noves problemàtiques.
